(Municipal de Cirera, Mataró, diumenge dia 22 de novembre del 2009)
El passat diumenge el CE Cabrils va sortir a per totes al camp del Cirera. Aquell partit ho tenia tot: camp renovat i possibilitat de jugar un bon futbol, equip rival molt complicat, partit a domicili i, finalment, partit posterior a un de perdut a casa. Tots aquests alicients eren pocs per alimentar el perquè de guanyar aquest partit. El factor motivació va anar acompanyat de l'equip des de l'escalfament fins al minut 94.
El renovat camp del Cirera oferia unes inmillorables condicions per jugar al futbol. Un terreny de joc amplíssim i dotat d'una gespa artificial d'última generació capaç d'emular a la gespa natural a la perfecció. L'equip però que es trobav
a davant seu el CE Cabrils no era gens fàcil, és més molta gent és de la opinió de veure el camp del Cirera com a un dels més difícils. Aquest any, tot i la remodelació de les instal·lacions, el seu perfil de joc no ha canviat gens(possiblement per aquest motiu és difícil guanyar-hi) i segueixen utilizant una tàctica de joc molt directe i d'una defensa fèrrea i molt dura. Amb algunes noves incorporacions(jugadors procedents de categories superiors) els locals es presentaven aquesta temporada com a clars favorits per estar a la zona alta de la taula classificatòria. Tot i això, els cabrilencs van sortir al terreny de joc molt endollats i en pocs minuts es va fer allò que tant costa: posar-se per davant en el marcador. Una jugada ràpida per banda d'Enric Illa va acabar amb una forta centrada que Abel va sapiguer aprofitar per marcar, amb un toc suau i creuat, el 0-1. 
D'aquesta manera desapareixien els fantasmes dels errors en atac i s'era optimista de cara a puntuar, per fi, a fora de casa.
Encara que les coses no podien ser tant fantàstiques. Pocs minuts després, encara a la primera part, una bona centrada de l'extrem esquerra del Cirera va ser rematada, a la perfecció, pel número 9 dels locals. Aquest dorsal, el 9, era el que duia l'exjugador del Vilassar de Dalt, "Deme".
S'acabava, doncs, una primera part en què més el Cabrils que no pas el Cirera es mereixa estar per davant en el marcador. L'electrònic però, senyalava un empat que era el reflexe de l'efectivitat dels locals i la poca precisió arbitral, ja que l'àrbitre, tant a la primera part com a la segona, va prendre unes decisions dignes d'una sanció exemplar per part del comité d'arbitratge de la federació. La veritat és que és una pena veure com un àrbit es veu tant presionat en els camps díficils d'una categoria com la 2a regional, però el pitjor de tot és que això ho paguin els equips més honestos i respectuosos de la categoria, com va ser en aquest cas el Cabrils.
La segona part va ser més del mateix. Un bon joc del Cabrils amb algunes arribades perilloses de Sofi, Rosas i Regol. Però totes elles sense cap mena de premi. El Cirera en canvi es dedicava al qué molts equips d'aquesta categoria fan: contraatacar. No és gens criticable, al revés. Ja que podríem dir que la tàctica dels locals va funcionar fins al minut 80. Abans d'aquest minut els visitants van aprofitar que un jugador visitant(Aleix Palacios) es trobava estés al terreny de joc per marcar amb un ràpid contraatac, i obviant la presència d'un jugador clarament agredit i demanant assistència al terra. Era, doncs, el 2-1. El Cabrils es podria haver enfonsat, ja que portant el pes del partit rebre un gol d'aquesta mena i quan només queden 10minuts és bastant fotut.
Tot i això, els visitants es van aferrar a la èpica i van aconseguir remontar el match a base de insistir i insistir. Sí, sí, remontar el match. Amb gols de Sofi(abans de ser expulsat per l'honest arbitre del partit) i Tifa. Finalment doncs, 2-3.
El Cabrils va saltar al terreny de joc amb una clara paraula en ment: victòria. I això és el que es va emportar després de tant de temps sense fer-ho a domicili: una alegria inmensa i un grau de motivació indispensable per anar, només, endavant.
GOLS: Abel, Sofi, Tifa
DCC
