diumenge, 21 de febrer del 2010

Crònica del CF.Canet 0 - 2 CE.Cabrils 21ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

BREAK POINT DELS CABRILENCS

Ni l'àrbitre, ni el rival, ni el camp de sorra; res va poder amb un Cabrils que

haurà de validar aquesta victòria a domicili la setmana vinent contra la Juve.



(Municipal de Canet de Mar, dissabte 20 de febrer del 2010)



Un partit complicat



Un Cabrils tot terreny va demostrar al Municipal de Canet de Mar que té la capacitat de treure endevant situacions força complicades jugant en camp contrari. I és que les condicions en que es va desenvolupar el partit van ser de les més adversàries de tota la temporada. Aquesta dificultat no venia donada pel rival, un Canet lluitador però amb poca fe, ni pel terreny de joc, un dels últims camps de sorra existents en la categoria, sinó per una actuació arbitral, simplement, desastrosa. Van ser molts els detalls que van perjudicar a l'equip visitant, però el moment clau que va posar coll amunt el match va ser el de l'expulsió del capità del Cabrils, Christian Llorente. Aquesta expulsió va ser conseqüència de les queixes del capità després d'un error (més d'un) clamoròs de l'arbitre de l'encontre. Tot i això, i malgrat no tenir gaires ocasions de gol, en el minut 45 de la primera part el Cabrils va aconseguir posar-se per davant al marcador després del llançament d'una falta lateral que es va anar tancant i que, després de no ser tocada per ningú, va acabar entrant dins la porteria (0-1).

D'aquesta manera s'arribava a la mitja part, amb les sensacions de que aquell partit, tot i l' expulsió i l'actuació arbitral, mai es podria perdre. I amb aquest convenciment va ser amb el que es van sortir a disputar els darrers 45 minuts, uns minuts durant els quals es va repetir el "recital" - entre cometes perquè en aquest tipus de superfície es díficil desplegar un bon joc- del Cabrils; mantenint el màxim possible la possessió de pilota i situats perfectament sobre el terreny de joc, la qual cosa va permetre que es defensés sense cap tipus de problema el 0-1 durant tota la segona part. El gran treball defensiu, amb una defensa formada per Prieto, Aleix, Mario i Bilal, va ser una de les claus del partit juntament amb la bona col·locació de la resta de companys (tenint en compte que el Cabrils jugava en inferioritat númerica des del minut 35). I aquest sacrifici va ser recompensat amb el gol de la sentència, un remat perfecte del sempre endollat Sofi (0-2).



Tot donat, tot per donar

Així doncs un match d'aquells en què les circumstàncies en que es juga no et permeten guanyar els tres punts amb tranquilitat, ja que fins al minut 85 no arriba el segon gol. Però veient com es va desenvolupar el partit no se li pot demanar gaire més a aquest equip; simplement que segueixin lluitant com fins ara i els resultats positius de ben segur que seran una constant per als cabrilencs. La setmana que ve els homes d'Albert Sánchez no poden fallar a casa contra la Juventus, una badada a casa seria desaprofitar victòries importants com aquesta darrera al complicat camp del Canet de Mar.



GOLS: D.Casany "Casi", Sofi 1.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Crònica del CE.Cabrils 5 - 1 Molinos UD 20ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional


CABRILENQUES, CABRILENCS: JA SOM AQUÍ!!


Imatge d'arxiu



El dia "d" a la hora "d"

Era el partit, el lloc, el cap de setmana, el rival i el moment adequat per començar a remontar la situació crítica en que es trobava el CE. Cabrils dins la classificació d'aquest quart grup de la Segona Regional. Així era com s'afrontava novament el partit contra el Molinos, i és que el Cabrils no hi ha dubte que ha sortit a jugar els darrers partits com si d'unes finals es tractessin. El fet és que fins a llavors la sort, sobretot a nivell golejador, no havia estat de cara amb els cabrilencs i aquest darrer partit ha tornat a demostrar que si tot acompanya mínimament aquest equip pot estar ben a dalt.


Domini total

El match va començar ben fort i amb clares ocasions del CE Cabrils. El Molinos semblava respondre robant forces pilotes i creant cert perill en algun contraatac. El fet preocupant i angoixador era que les ocasions dels locals seguien sense entrar. Pero ja se sap que qui la busca l'aconsegueix i possiblement la paciència i la insistència van ser les claus per posar-se per davant en el marcador. Les instruccions de l'entrenador eren ben clares, es pretenia llençar el missatge de "tranquils nois, es veu d'una hora lluny que la pilota acabará entrant". I així va ser, i en una jugada d'estratègia Tifa va aprofitar la seva desmarcada al primer pal per rematar amb molta sutilesa (1-0) una bona centrada executada des la banda esquerra de tres quarts del camp. Aixó sembla que li va donar molta confiança a un equip que, novament i aprofitant la rapidesa del nouvingut Jordi Rodríguez, en pocs minuts semblava donar un cop sobre la taula fent el segon gol després d'un magnífic contraatac (2-0). La primera part però encara havia de deparar una sorpresa més; en aquest cas negativa, ja que va ser el gol del Molinos (2-1) després d'una més que discutida acció d'atac dels mataronins que podrien haver comés falta durant la execució de la jugada. D'aquesta manera s'arribava al descans amb un 2-1 al marcador, just en quan a victòria però injust en quan a nombre de gols per a uns locals que havien gaudit de moltíssimes ocasions.


Més gols

La segona part va ser més del mateix però la bona situació i col·locació de l'equip va permetre evitar qualsevol tipus de sorpresa i això ja és un avenç veien que moltes de les segones parts de l'equip cabrilenc es veient tacades d'imprecisions que permetien als rivals marcar gols am força facilitat. Això no va succeïr sinó que més aviat al contrari i podem dir que la segona part va ser de les millors i més eficaces de la temporada. Al final, amb gols Sofi2 de penal (3-1), de Jordi -que feia el seu segon gol de la tarda- (4-1), i de Casi (5-1) es sentenciava un partit molt complet davant d'una esquadra mataronina que tampoc va presentar gaire resistència.

Yes we can...

Un dels tòpics esportius és apelar a eslogans històrics, i el recentment utilitzat per Obama és el que s'hauria de contagiar al vestidor dels cabrilencs. Un Cabrils que no ha de pensar que el partit es va guanyar perquè davant hi havia el Molinos sinó perquè el Cabrils pot -de fet està obligat a fer-ho- guanyar a qualsevol equip i en qualsevol camp. Només és qüestió de creure en les seves possibilitats i demostrar la seva valia durant els 90 minuts que dura cada partit. I les possibilitats de victòria han de multiplicar-se encara més quan la necessitat de punts és tant important i quan els partits se celebren davant d'una afició que no mereix veure com es perden més punts al Municipal de Cabrils.


Pròxima estació: Canet de Mar.

PD: ànims als múltiples jugadors lesionats! Rosas, Gonzalo, Sergi, Borja, Sergio, Joanal, Abel...

dijous, 4 de febrer del 2010

Crònica del Premianense 0 - 0 CE.Cabrils 19ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

... I EL GOL?


(Municipal de Premià de Dalt, Diumenge dia 31 de gener del 2010)

Sembla increïble però aquest equip sap jugar però no sap a què juga . Potser és qüestió de manca de sort..., una sort que, tot s'ha de dir, s'està buscant insistentment
El partit
El Cabrils sempre amb la possessió de la pilota, amb el camp ben obert i amb molts espais. La única premissa: que en alguna de les arribades a l’àrea contrària s’acabés marcant. D’aquesta manera l’equip rival encara s’hagués obert més i hagués arribat, amb més facilitat, el segon gol, el hipotètic gol de la sentència.

Però res, res
No hi ha manera de marcar i això que ocasions se’n tenen. Una primera part excel·lent en quan a joc no va rebre el premi del gol; i una segona part excel·lent en quan a insistència tampoc va donar els seus fruits.

Un empat que té gust a derrota per com s’està jugant, però que ha de servir per començar a deixar enrere una ratxa negativa de resultats.

Crònica del CE.Cabrils 2 - 4 Llavaneres 18ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

MASSES ERRADES

Sembla increïble però la mala ratxa segueix per l’equip cabrilenc.

(Municipal de Cabrils, dissabte dia 23 de gener del 2010)

Un partit força entretingut sense un clar dominador perquè tots dos equips buscaven la possessió de la pilota. El partit va començar amb moltes (masses) complicacions i abans de rebre el primer gol (0-1) després d’un dels molts canvis d’orientació dels visitants, el Cabrils ja havia regalat un tir indirecte a pocs metres de la porteria, el qual per sort va ser refusat per un dels defenses. Tot i rebre el pal del primer gol, Gonzalo amb un excel·lent remat de cap va aconseguir pocs minuts després el gol de l’empat (1-1), amb el que s’arribaria al descans.
La segona part va començar com la primera, amb una badada a nivell defensiu global que va acabar amb el 1-2 dels de Llavaneres. I això que només es portaven 2 minuts jugats, però no és la primera vegada que això succeeix ja que sense anar més lluny contra el Pomar o el Tiana va passar quelcom similar. El Cabrils ho va intentar de totes totes però no hi va haver manera; fins i tot es va fallar un penal que hagués suposat el dos a dos i la possibilitat d’encarar gran part de la represa amb igualtat al marcador. El Llavaneres, vist que el Cabrils no acabava les jugades de perill, va marcar territori novament i gràcies a una enèsima errada defensiva (pilota que va quedar solta dins l’àrea petita i només va haver d’esser empesa) va aconseguir el seu tercer gol.
Amb el 1-3 semblava tot sentenciat però un gol de Sofi2 (2-3) va donar certes esperances a uns locals que tampoc mereixen, ni molt menys, estar per sota al marcador.
Finalment els cabrilencs després de fallar alguna que altra ocasió per fer l’empat, algunes davant del porter, van cedir al Llavaneres una última acció de gol (2-4) que els serviria per assegurar els 3 punts a falta de pocs minuts per acabar l’encontre

Crònica del Tiana 3 – 1 CE.Cabrils 17ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional


DESASTRE TOTAL


(Municipal de Tiana, Diumenge dia 17 de gener del 2010)

Domini en el joc durant uns 20 primers minuts molt bons. La resta del partit dominant. Però, com és habitual, sense una última passada clara a puntes, els quals tampoc acaben de gaudir de les millors condicions com per finalitzar amb facilitat les diverses ocasions de que compten durant el transcurs del match.

El detall del partit va recaure en el gol dels locals a la primera part, després d’una jugada d’estratègia en què ningú va ser capaç de refusar la pilota dins l’àrea petita. A aquest error li van seguir dos més, els de la sentència per part d’uns locals que podríem dir: no van fer res. Aquí recorreríem a la típica frase de “els hem fet bons nosaltres”. Ja que amb només una bona situació en el terreny de joc i amb dos contraatacs van fer més mal que tota la possessió de pilota i les arribades a tres quarts dels visitants durant els 90 minuts. Aquells dos contraatacs van significar el 3-0, el qual va poder arribar a ser remuntat a base d’algunes ocasions que si s’haguessin transformat haurien posat amb l’ai al cor a més d’un. Finalment un solitari gol dels visitants i massa tard (1-3)

Tres a un i derrota que fa mal, molt de mal. Però ja se sap: s’ha d’aixecar el cap, treure al Cabrils d’aquesta situació i mirar endavant; mirar endavant és, de fet, l’únic lloc on es mereix mirar aquest equip i aquest club.

Força Cabrils!