divendres, 11 de desembre de 2009

Crònica del Bufalá 2 - 1 CE.Cabrils 13ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

INTENSITAT I SACRIFICI SENSE RESULTAT


Una primera part força incòmode pels visitans degut al fort nivell d'intensitat dels locals. Tot i això el control de pilota no va ser una constant en els locals sinó en els visitants. El partit, malgrat aquest fet, no tenia ni cap ni peus i estava ple d'imprecisions, sobretot per part dels cabrilencs, els quals no aconseguien connectar amb éxit moltes de les jugades d'atac. Aquest primer temps va tenir com a clau els primers 15 minuts durant els quals els locals van posar la por en el cos dels visitants fent un gol al contraatac(0-1). Aquesta estratègia, la del contraatac a base de pilotes llargues que continuament superaven la defensa maresmenca, va ser una de les premises de l'entrenador local per encarar un partit tant complicat com el del passat diumenge.

De cara la segona part les coses havien de cambiar molt perquè els visitants poguessin treure quelcom positiu del Municipal de Bufalà. I així va ser. Van cambiar moltes coses però no totes van ser positives. Quan el Cabrils va agafar la iniciativa en el partit -domini de la intensitat, joc, ocasions i possessió- va perdre el recentment incorporat Sofi2. El jove davanter es va autoexpulsar en una jugada polèmica en què a l'arbitre del match no li va tremolar la mà per enseyar-li la vermella directa quan tant sols portàvem 5 minuts d'aquest segon temps. Això semblava condemnar definitivament a un equip que, des d'una óptica sincera, no es mereixa aquest camí en el partit. Possiblement en aquell instant els visitants van treure el caràcter i les ganes de tirar endevant un partit que mai es podia perdre. Va ser en aquell instant, i aprofitant la inicial relaxació dels locals després de l'expulsió, quan Abel va rematar a la perfecció una centrada del jove juvenil Cuende(1-1). La tònica del partit a partir de llavors seria, sorprentment, la de control del partit del Cabrils davant d'un Bufalà clarament sorprés i orfe d'idees. Moltes transicions atac-defensa fins al final del partit però cap ocasió aprofitada ni per visitants ni locals. Va ser al minut 92 quan els locals, després d'un clamorós fora de joc no xiulat per l'arbitre, marcaven el gol de la victòria(2-1). Això era un cop molt dur per als cabrilencs, els quals s'havien deixat la pell (i més) en el difícil camp del Bufalà.

En definitiva, aquesta és una derrota que fa mal perquè ja en van unes quantes de seguides, però aquesta no hauria de trastocar els objectius d'un equip que sempre ha donat la cara en tots els partits i que quan els ha perdut ha estat per la mínima i sense cap mena de crítica que no sigui la de una falta de precisió i un plus de motivació extra. Els objectius segueixen sent els de mirar només cap a dalt, una part de la classificació que, n' estem convençuts, està desitjosa de tornar a rebre amb els braços oberts a un senyor equip com el Cabrils.

Ànims equip, i enhorabona als 10 xavals que es van deixar la pell durant la segona part a Badalona!

PD: A destacar el debut dels jugadors juvenils Cuende i Carlos Baselga en partit de lliga. Aixì com l'actuació del porter visitant, Christian Peralta, qui amb unes grans aturades de mèrit va ser un dels clars protagonistes del match.


Gol: ABEL


DCC

Crònica 3el CE.Cabrils 2 - 3 At. Masnou 12ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

DERROTA DAVANT L'ATLÈTIC DE MASNOU I PRIMER PAS ENRERA

El control de la pilota per part dels dos equips, i les jugades de perill per a tots dos conjunts durant la primera part; fins i tot un domini una mica més clar del At Masnou al començament i poc a poc, després del gol del Cabrils, un domini una mica més decantat cap als locals.

A la segona part inclús més ocasions del Cabrils però ninguna aprofitada (per variar). Mentre els locals desaprofitaven les ocasions, els vistants mataven el match en dos ocasions aïllades: un contraatac amb molt bona definició i una clamorosa errada defensiva dels locals. Un At.Masnou ben posicionat que va trobar en la figura del seu mitja punta, conegut com a “Mista”(per la seva similitud física a l’actual jugador del Depor), l’heroi del partit. El jove jugador del At. Masnou va aconseguir un hattrick que va servir per emportar-se, per la mínima, els tres punts del Municipal de Cabrils.


Important victòria dels visitants i fatal derrota per als locals, que comptaven els partits a casa amb victòries però que ja porten 2 jornades seguides perdent devant de la seva afició.

Cronologia dels gols:

Gol At. Masnou 0-1; a rematada de cap de Mista
Gol Cabrils 1-1 (a rematada de Couto, després d’un refús del porter)
Gol At. Masnou (gol després d’un error defensiu al rebutjar una pilota malament)
Gol At. Masnou (contraatac definit per tota l’esquadra)
Gol Cabrils (gol de penalti després d’una internada a l’area de Melendo)

dilluns, 23 de novembre de 2009

Crònica del UD Cirera 2 – 3 CE.Cabrils 11ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

VICTÒRIA ÉPICA AL MINUT 93!


(Municipal de Cirera, Mataró, diumenge dia 22 de novembre del 2009)


El passat diumenge el CE Cabrils va sortir a per totes al camp del Cirera. Aquell partit ho tenia tot: camp renovat i possibilitat de jugar un bon futbol, equip rival molt complicat, partit a domicili i, finalment, partit posterior a un de perdut a casa. Tots aquests alicients eren pocs per alimentar el perquè de guanyar aquest partit. El factor motivació va anar acompanyat de l'equip des de l'escalfament fins al minut 94.

El renovat camp del Cirera oferia unes inmillorables condicions per jugar al futbol. Un terreny de joc amplíssim i dotat d'una gespa artificial d'última generació capaç d'emular a la gespa natural a la perfecció. L'equip però que es trobava davant seu el CE Cabrils no era gens fàcil, és més molta gent és de la opinió de veure el camp del Cirera com a un dels més difícils. Aquest any, tot i la remodelació de les instal·lacions, el seu perfil de joc no ha canviat gens(possiblement per aquest motiu és difícil guanyar-hi) i segueixen utilizant una tàctica de joc molt directe i d'una defensa fèrrea i molt dura. Amb algunes noves incorporacions(jugadors procedents de categories superiors) els locals es presentaven aquesta temporada com a clars favorits per estar a la zona alta de la taula classificatòria. Tot i això, els cabrilencs van sortir al terreny de joc molt endollats i en pocs minuts es va fer allò que tant costa: posar-se per davant en el marcador. Una jugada ràpida per banda d'Enric Illa va acabar amb una forta centrada que Abel va sapiguer aprofitar per marcar, amb un toc suau i creuat, el 0-1.



D'aquesta manera desapareixien els fantasmes dels errors en atac i s'era optimista de cara a puntuar, per fi, a fora de casa.
Encara que les coses no podien ser tant fantàstiques. Pocs minuts després, encara a la primera part, una bona centrada de l'extrem esquerra del Cirera va ser rematada, a la perfecció, pel número 9 dels locals. Aquest dorsal, el 9, era el que duia l'exjugador del Vilassar de Dalt, "Deme".
S'acabava, doncs, una primera part en què més el Cabrils que no pas el Cirera es mereixa estar per davant en el marcador. L'electrònic però, senyalava un empat que era el reflexe de l'efectivitat dels locals i la poca precisió arbitral, ja que l'àrbitre, tant a la primera part com a la segona, va prendre unes decisions dignes d'una sanció exemplar per part del comité d'arbitratge de la federació. La veritat és que és una pena veure com un àrbit es veu tant presionat en els camps díficils d'una categoria com la 2a regional, però el pitjor de tot és que això ho paguin els equips més honestos i respectuosos de la categoria, com va ser en aquest cas el Cabrils.





La segona part va ser més del mateix. Un bon joc del Cabrils amb algunes arribades perilloses de Sofi, Rosas i Regol. Però totes elles sense cap mena de premi. El Cirera en canvi es dedicava al qué molts equips d'aquesta categoria fan: contraatacar. No és gens criticable, al revés. Ja que podríem dir que la tàctica dels locals va funcionar fins al minut 80. Abans d'aquest minut els visitants van aprofitar que un jugador visitant(Aleix Palacios) es trobava estés al terreny de joc per marcar amb un ràpid contraatac, i obviant la presència d'un jugador clarament agredit i demanant assistència al terra. Era, doncs, el 2-1. El Cabrils es podria haver enfonsat, ja que portant el pes del partit rebre un gol d'aquesta mena i quan només queden 10minuts és bastant fotut.

Tot i això, els visitants es van aferrar a la èpica i van aconseguir remontar el match a base de insistir i insistir. Sí, sí, remontar el match. Amb gols de Sofi(abans de ser expulsat per l'honest arbitre del partit) i Tifa. Finalment doncs, 2-3.

El Cabrils va saltar al terreny de joc amb una clara paraula en ment: victòria. I això és el que es va emportar després de tant de temps sense fer-ho a domicili: una alegria inmensa i un grau de motivació indispensable per anar, només, endavant.


GOLS: Abel, Sofi, Tifa

DCC

dimecres, 18 de novembre de 2009

Crònica del CE.Cabrils 0 – 1 CF Calella 10ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

PRIMERS PUNTS PERDUTS A CASA

(Municipal de Cabrils, dissabte 14 de novembre del 2009)

Un contraatac i un bon posicionament en el terreny de joc. Aquestes van ser les claus de la victòria, in extremis, del Calella.

El partit va estar força igualat en la seva totalitat. Com sempre, el Cabrils intentant jugar la pilota des de darrera però en aquest cas amb la dificultat afegida de tenir al davant un rival que presionava amb molta intensitat tant a les sortides de laterals com a línia de mitjos. Per tant i veient que a la inversa succeïa el mateix, el match va ser molt trabat al mig del camp i les ocasions només arribaven a través de jugades molt ràpides de contraatac i pèrdues de pilota d'ambdos equips.

Aprofitar les ocasions

Aquest últim aspecte, la pèrdua de pilotes, podria haver estat clau si el Cabrils ho hagués volgut però no va ser el cas. Els cabrilencs es van trobar amb dues o tres errades de la defensa del Calella i no van aprofitar cap de les ocasions. Novament, doncs, falta de gol.

Guanyar fora

El Calella es va emportar tres punts que podríem considerar com a molt importants, ja que el camp del Cabrils aquest any era un fortí on cap equip havia aconseguit esgarrapar algun punt. Aquest exemple de victòria a domicili és amb el que ha de quedar-se el Cabrils, ja que els Cabrilencs han pogut observar en primera persona com es poden aconseguir tres valiosos punts fora de casa i sense res de l'altre món. Simplement s'ha de tenir fe en aconseguir els tres punts, simplement s'ha de tenir en ment la paraula victòria, només val tornar a casa amb aquella paraula: victòria. D'aquesta manera, i acompanyant el partit amb força i efectivitat golejadora, serà com es podran començar a guanyar partits com el que va guanyar, el passat dissabte, l'equip calellenc. Només cal veure com equips com el Pomar i el Sant Pol, sense fer res, guanyen els seus respectius partits a domicili(contra At.Masnou i Premianense) per un ranci, però efectiu, 0-1. La qüestió és sumar.


som-hi cabrils!


DCC.

Crònica del Sant Pol de Mar 0 – 0 CE Cabrils. 9ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

(Municipal de Sant Pol de Mar, diumenge dia 7 de novembre del 2009)

PARTIT SUSPÉS

Aquesta crònica no es donarà per acabada amb aquest text ja que el partit es va suspendre tot just quan portàvem 66 minuts jugats( 66 minuts durant els quals, cal recalcar, el Cabrils va exhibir un nivell de futbol boníssim en què l'únic retret va ser la falta de finalització davant la porteria contrària)

La causa d'aquest final precipitat va ser el fatal encontre entre el porter local i el jugador del Cabrils Christian Llorente. Diem fatal encontre perquè el xoc, cap contra cap dels dos jugadors, va tenir unes conseqüències, en primera instància, desastroses: el jugador del Cabrils, després de saltar de cap per rematar una centrada molt perillosa, va impactar la part temporal-parietal del seu crani amb una part més aviat semi frontal del cap del porter. La zona temporal és més dèbil que la frontal y la parietal y el jugador visitant va caure fulminat al terra. En primera instància, els primers 2-3 minuts, els efectes del xoc van derivar en un estat d' inconsciència que podia ocasionar un nivell de respiració molt dèbil i dificultós. Tot i això, el pitjor de tot encara estava per arribar. I és que quan semblava estar una mica estabilitzat, dins de la incertesa del seu estat ell seguia respirant, va patir parada cardeorespiratòria. A partir d'aquí poc més a explicar. Els massatges i intervencions del Dr. Carcoler i l'entrenador Albert Sànchez van ser claus per mantenir l'espurna de vida del Christian, una espurna a la que tots intentàvem, en aquells moments, protegir i a la que li volíem transmetre la major de les energies possibles per sortir endevant. L'ambulància va trigar aproximadament 20minuts en arribar i per sort per aquell llavors el Christian ja havia recuperat un nivell de consiència que ens donava aquella tranquilitat que tant necessitàvem tots els presents en aquell camp.

El mateix dia el Christian va ser sotmés a un Tac: tot bé!

Des d'aquí, i en nom de tot l' equip, esperem que es recuperi el més aviat possible i que torni als camps de futbol quan abans millor, perquè la seva presència de ben segur que ens ajudarà a superar el mal tràngol passat a Sant Pol.
Millora't Christian!



CE. CABRILS.

dimecres, 4 de novembre de 2009

Crònica del CE.Cabrils 11 – 1 UD.Cerdanyola M. 8ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional



LOCALS, INVICTES I GOLEJADORS




(Dissabte dia 31 d’octubre del 2009, Municipal de Cabrils)

El Cerdanyola visitava el camp del Cabrils sense gaire expectatives, doncs per ells aquest està essent un any molt difícil. Tot i això cal reconèixer el mèrit dels seus jugadors pel fet de jugar en les condicions en què estan jugant i seguir, amb el cap ben alt, mirant endavant i intentant treure algun resultat positiu durant la temporada.

El partit es va basar en una contínua possessió de pilota dels locals i una constant pluja d’ocasions dels mateixos. El Cerdanyola va començar defensant-se com podia però a mida que el Cabrils va anar observant les mancances defensives dels visitants va intentar explotar el seu joc amb moltes pilotes llargues i a l’espai. D’aquesta manera van arribar els dos primers gols del Cabrils(2-0) aconseguits per Tifa. Enmig de la conservació, els cabrilencs van rebre una falta que va ser aprofitada, novament i com ja ve essent una tradició, per David Rosas (3-0). D’aquesta manera, i després d’haver fallat unes 5 o 6 ocasions de gol, els jugadors marxaven al descans amb un 3-0 al marcador.

La segona part s’encarava amb la necessitat de millorar en el joc i no perdonar el mateix nombre d’ocasions fallades en el primer temps. Durant el transcurs de la segona meitat el Cabrils va gaudir de moltíssimes ocasions i en va materialitzar fins a 8. Cal comentar que, enmig d’aquestes, el Cerdanyola va aprofitar un error defensiu dels locals per marcar el gol de l’honor, un premi que si més no els hi va fer certa il·lusió a alguns jugadors visitants.

Un partit, doncs, del que destaquem un marcador històric, ja que hauríem de recórrer a estadístiques per comprovar si el CE Cabrils ha guanyat en alguna ocasió per 10 o més gols. Un resultat que fa que el Cabrils segueixi guanyant tots els partits com a locals i ho faci marcant força gols. Per tant el camp del Cabrils es perfila com un dels camps més difícils per puntuar; un aspecte més que positiu que no ha de tapar la necessitat d’obtenir punts a fora de casa. El pròxim repte: Sant Pol de Mar.


GOLS: Tifa(3), Toti(2), Rosas(2), Borja (2), Illa, D. Casany. (informació no oficial)

dimecres, 28 d’octubre de 2009

Crònica del UD Águilas 0 – 0 CE.Cabrils 7ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional




EL CABRILS EMPATA AL CAMP DEL ÁGUILAS I SEGUEIX SENSE GUANYAR A DOMICILI

(Diumenge dia 25 d’octubre del 2009, Municipal de Badalona Sud)

El partit va tenir molt poca història. Possiblement el que era d’esperar en un camp d’aquells on es vol veure de tot menys futbol. Si aquesta era la premisa dels locals ben al contrari era la dels visitants i així ho va demostrar el CE. Cabrils. El problema recau en la necessitat de definir la infinitat de jugades trenades pels jugadors de l’Albert Sànchez. El d’Arenys sempre aposta pel futbol però en aquests camps gaudir de la possessió de la pilota és demanar, a crits, milers de faltes. I aixì va ser tot el partit, un partit dominat pel Cabrils però amb continues aturades de joc, la qual cosa tallava el ritme del match i en dificultava molt les opcions visitants.
Tant a la primera part com en la segona podem resumir que el Cabrils va gaudir de la pilota i de totes les ocasions de perill. Els locals tant sols es van apropar en dues o tres ocasions de contraatac. Va ser a la primera part quan van succeïr dos fets que bé podrien haver marcat l’esdevenir del partit però les decisions d’un fluix col·legiat no ho van permetre. El primer d’aquests fets va ser una falta comesa pel porter visitant Christian Peralta. L’àrbitre no va considerar al porter com a últim home i no li va mostrar la tarjeta vermella. La segona qüestió fa referència a un clar penalti sobre Enric Illa que no va ser assenyalat com a tal. Aquest primer assalt, clarament dominat pel Cabrils i amb nombroses ocasions dels visitans, acabava amb un injust empat a zero gols.

La segona part del match va ser més del mateix, però l’autobús que va aparcar l’equip local va ser encara més descarat que el de la primera meitat, inclús el nivell d’intensitat defensiva i de duresa de l’Águilas va augmentar fins a tal punt d’acabar el partit amb nou jugadors(expulsions molt cap al final del match). D’aquesta manera era força difícil foradar la porteria contrària i a mida que el Cabrils anava fallant les claríssimes ocasions de gol ja es podia preveure que el partit acabaria amb un empat força trist.
Taules en un camp on les coses t’han d’anar de cara força aviat per poder aspirar a quelcom més que un punt.


Reflexionar

“El CE Cabrils compta per victòries els primers partits de lliga celebrats a casa i això es planteja com a premisa imprescindible de cara a acabar la temporada entre els millors”.

D’aquesta manera començàvem la crònica del passat dissabte, després d’un magistral encontre davant el Poblenou 2000. En aquesta ocasió, i tractant-se d’un partit celebrat a domicili, no podem dir res semblant. El Cabrils d’aquesta temporada segueix sense guanyar un partit fora de casa (tres empats i una derrota). Si mirèssim per sobre els números podríem dir que aquests no estan gens malament, però si analitzem els resultats en comparació al transcurs dels partits arribem a la conclusió de que el Cabrils va regalant els punts allà on va. Segurament, també deuen pensar així equips forts com Llavaneres o Badalona Sud, aquests però sí que coneixen la victòria a camp contrari. Qui continua ben fort són el Pomar, que va aconseguir un punt d’or al difícil camp del Sant Pol de Mar, i el Masnou At, aquests últims pugen a una sorprenent segona posició a la classificació. Si bé és cert que això acaba de començar, és vital el fet d’engegar d’una vegada per totes el marcador de victòries a domicili, ja que, sinó, amb la combinació de victòries a casa i empats a fora el Cabrils tan sols aspirarà a estar dins la mitja taula però mai en posicions que donen accés a un hipotètic ascens de categoria. Un empat in extremis del Llavaneres, mil errors a Molinos, derrota al minut 90 a Juventus i falta de definició al camp d’un trist Águilas. Queda clar, doncs, que resoldre els partits igualats lluny de casa és una matèria urgent ja que, tranquilament, el Cabrils podria estar empatat a punts amb el líder de la classificació.


GOLS:






D.C.C ; fotografies by Sergio Zayas (gràcies crack!)

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Crònica del CE.Cabrils 4 - 2 Poblenou 2000 6ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional




ROSAS FA HISTÒRIA: HATTRICK DE FALTES DIRECTES


(Dissabte dia 17 d’octubre del 2009, Municipal de Cabrils)

El CE Cabrils compta per victòries els primers partits de lliga celebrats a casa i això es planteja com a premisa imprescindible de cara a acabar la temporada entre els millors.


El match

El partit, gairebé en la seva totalitat, va estar molt disputat i inclús podríem dir que el Cabrils va patir a l’hora d’intentar crear joc i arribar a l’area contrària. Un fort pressing ofensiu de ambdos equips va fer que tant a uns com altres els costés horrors traspassar pilotes de la línia defensiva a la línia de creació de mitjos. Durant la primera part tant sols comptabilitzem unes tres arribades de tots 2 equips. D’aquestes podem destacar la falta de punteria dels cabrilencs i la bona actuació del porter local Christian Peralta, amb aturades de mèrit(alguna d’elles amb certa polèmica, doncs es van demanar unes mans d’aquest al tallar un contraatac –imatge-). Tot i el poc perill que es va crear, aquesta primera part ens va regalar dos bons gols. El primer d’ells va ser el que adelantava als locals, mitjançant un llançament de falta de D.Rosas (1-0). El segon gol de l’encontre va ser el de l’empat dels visitants, després de transformar en gol un ràpid contraatac(1-1).

Anades i tornades d’uns i altres i sense un clar dominador. Així acabava la primera part del match. L’inici de la segona part ens va portar, com ja ve essent habitual, un ritme diferent. Tant diferent que en tant sols 2 minuts els visitans van fer el que a la primera tant els havia costat: perforar la porteria dels locals. El 1-2 va venir després d’una jugada molt ràpida i una internada a l’àrea en que, sense ànim de criticar, la defensa del Cabrils es va mostrar força passiva. D’aquesta manera, amb una badada defensiva, semblava repetir-se el que va passar al camp de la Juventus. Però en aquest cas era diferent, ja que els locals tenien tota la segona part per devant per poder reaccionar.

Rosas, a l’alçada de jugadors mítics com Mihajlovic

A partir d’aquí tant sols podem resumir el match en una paraula: Rosas.
Diem Rosas perquè va ser aquest jugador qui, durant el transcurs de la 2a part, va transformar dues faltes directes, totes dues apuntant a l’esquadra rival, en el 3-2. Hem de recordar que el mateix David Rosas ja havia marcat un gol de falta a la primera part. D’aquesta manera el jugador cabrilenc aconseguia una fita que, ignorant segur que moltes dades oficial, pocs jugadors han aconseguit en aquesta i en moltes altres categories. Sense anar més lluny a nivell professional tant sols es recorda un hattrick de faltes del jugador croata Mihajlovic. El Bombardero de Borovo (per la ciutat on es va criar), així és com el coneixen, va anotar 3 gols en un mateix partit l’any 1998. Va ser concretament com a jugador de la Lazio i enfrontant-se al seu ex-equip, la Sampdoria. Els gols de Rosas no van ser televisats ni van donar la volta al mòn, però els qui vàrem presenciar el partit entre el Cabrils i el Poblenou 2000 mai oblidarem el manual de llençament de faltes que ens va mostrar el jugador cabrilenc; un manual que està a l’alçada de grans llençadors com Koeman, Pantic, Mihajlovic, Rivaldo, Juninho, David Beckham, Ronaldinho, o C.Ronaldo.

De la resta del match tant sols podem destacar l’aparició de dos jugadors que incorporats a la 2ª part i que gaudirien de cert protagonisme. Estem parlant de Enric Illa i Xavi Raboso, els quals van convertir un magnífic contraatac en el definitiu 4-2.

Intensitat

Possiblement és un dels aspectes que més comptaran per aconseguir gran part dels punts que es disputaran en aquesta llarga lliga. La intensitat es planteja com a una necessitat en cada partit. Possiblement les ofertes futbolístiques d’equips com el CE.Cabrils, el Llavaneres o la Juventus són les més atractives; però sovint són les menys premiades. Normalment són els equips que juguen amb més intensitat (en alguns casos diga-li “agressivitat”) els qui es mantenen en les posicions capdavanteres.
Mantenir una bona oferta futbolística alhora que mostrar-se com a un equip fort i amb carácter seria una fòrmula perfecte de cara a plantejar aquesta temporada.

GOLS: David Rosas(3), Xavi Raboso.
D.C.C
PD: PIPORRACU PICHICHI.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

Crònica del AC Juventus 2 - 1 CE.Cabrils 5ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

3 PUNTS A LA BROSSA


Fotografia dels vestuaris del Municipal Can Xalant


(Dissabte dia 10 d’octubre del 2009, Municipal Can Xalant- Matarò)


El Cabrils, coneixedor de la dificultat del rival, arribava a Mataró amb l' única intenció d’emportar-se els 3 punts. Tal va ser la dificultat que aquells 3 punts es van quedar a casa i no van viatjar cap a Cabrils. El partit, però, no va ser tan difícil com es pintava i tot i la igualtat entre tots dos equips, va ser el Cabrils qui va ser jutge del partit.

Primera part desaprofitada…
Els visitants, tot alternant la possessió de pilota amb els locals, van gaudir en tot moment de les ocasions més clares de gol; encara que, com ja ve essent habitual, quan el partit no s’afronta amb una clara convicció als cabrilencs els costa un horror definir.
La primera part podríem descriure-la com a un joc de tú a tú en que els grans espais creats, sobretot gràcies a l’amplada del terreny de joc, van ser els protagonistes en gairebé totes les ocasions que es van crear. Sobretot amb internades per banda dels extrems Toti i Illa i amb alguna pilota aprofitada per Sofi1. Tot i això només es van provocar 3 o 4 faltes perilloses i un xut al travasser. Cap d’aquestes ocasions va tenir una conseqüència en el marcador i el primer assalt acabava amb el 0 a 0 incial.

Pluja d’ocasions
Sota una pluja ben fina els equips començaven una segona part que anava a adquirir, com era d’esperar, un nou ritme. Possiblement el fet de que cap dels dos equips es conformés amb l’empat va fer que el match s’accelerés en molts sentits. Les jugades i triangulacions d’ ambdues esquadres eren molt més ràpides, les passades cap a extrems molt més precipitades i, finalment, la successió de jugades de perill més constant. Tot i això, novament va ser el Cabrils qui més empenyava al marcador perquè aquest es transformés en el 0-1. Aquest, finalment i després de molta insistència, va arribar com a conseqüència d’un penal provocat per Xavi Raboso, després d’un magistral i rapid contraatac dels visitans. La pena màxima va ser transformada, sense cap mena de problema, per Sofi2. A partir d’aquell instant les ordres des de l’àrea tècnica eren clares: aguantar la posició i conservar la possessió de la pilota era la millor manera de defensar aquella victòria.

Tempesta…
Malgrat els intents del Cabrils per intentar acomplir amb aquella màxima res varen poder fer durant uns últims 5 minuts que seràn per oblidar. En 5 minuts es va llençar per la borda tot el treball dut a terme durant els anteriors 85’. Es va perdre la noció d’aguantar aquella posició vital en el camp i gran part de l’equip va oblidar la seva responsabilitat dins el terreny de joc. En concret van ser 2 jugades claus que no es poden concedir per res del món: un penal en contra (1-1) -unes mans dubtosses però, en tot cas, innecessàries- i una internada a l’àrea sense gaire oposició (2-1).
Porteria rècord: 2 gols en 5minuts (imatge adjunta)

En definitiva...
Només podem dir que aquest partit ha de servir per aprendre, per aprendre a saber com s’han de llegir els partits depenent dels contextos, els resultats i les situacions. Però no només és saber llegir el partit, perquè molts jugadors eren conscients del que tocava fer, sinó realitzar el sobreesforç que suposa materialitzar una correcta lectura del macth. Això és el que va faltar dissabte al camp de la Juventus, i això és el que no pot tornar a succeir si, veritablement, els cabrilencs volen aspirar a les posicions capdavanteres.


Comentaris: Christian Peralta (porter i capità del CE Cabrils) va haver de jugar uns 10 minuts com a jugador de camp. La causa d’aquesta anècdota va ser que, a falta d’un jugador de camp suplent, el porter reserva va substituir al lesionat D.Casany. El porter del Cabrils, de fet, ja havia exercit com a jugador degut a algun cas similar, però d’això, cal remarcar, ja en fa molts anys.

Gols: Sofi2 (p)

D.C.C

dilluns, 5 d’octubre de 2009

Crònica del CE.Cabrils 5 – 1 CF Canet 4ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional


(Dissabte dia 3 d’octubre del 2009, Municipal de Cabrils)


QUE PASSI EL SEGÜENT!

Això és el que semblen dir els jugadors del Cabrils quan juguen a casa. Dos partits a casa, dues golejades de mèrit.

Doble penalti

El partit va començar millor impossible: bon joc del Cabrils i penalti a favor (imatge). Aquest penalti va ser transformat per D.Rosas (1-0); qui, cal recordar, la setmana anterior va fallar la pena màxima al nefast desplaçament a Molinos. Amb l’1 a 0 en el marcador el Canet va adquirir uns nous aires; possiblement un intent de reacció que donava la sensació de ser envà. Però no va ser així i van provocar, novament, el segon penalti del match. Aquest penalti va suposar l’empat (1-1) i, en conseqüència, la ràpida i sorprenent reacció d’un Canet que semblava voler mostrar els seus credencials. Però, res. Durant uns 10 minuts el partit va ser un anar i tornar dels dos equips; tot i que aquest anar i tornar va estar marcat pel típic control de possessió dels cabrilencs i les pilotes llargues del Canet. Però aquesta primera part havia de deparar dues sorpreses més: La primera de totes va ser la que es refereix al defensa del Cabrils Edu Prieto, qui va ser expulsat per una doble groga més que discutible (dues faltes: dues tarjes). La segona sorpresa, en aquest cas positiva, va ser un remat de cap de J.Llorente “Tifa”, que va significar el 2-1. Un marcador que premiava el treball dut a terme pels homes de l’Albert i que, en definitiva, donava certs aires de positivisme a un partit que, amb l’expulsió de Prieto, es podria haver complicat molt i molt.

Segones parts de luxe


Queda força clar que el Cabrils és un dels equips que millor està físicament; doncs és a les segones parts on arriba el seu clímax futbolístic. És a les segones parts on els cabrilencs acaben decantant(o ho intenten, com a Molinos o Llavaneres), amb gols i joc, la balança al seu favor.
En aquest cas, la segona part contra el Canet va tenir molt més mèrit que qualsevol altra, ja que el Cabrils, després de les expulsions de E.Prieto, Sofi2, i Joan Díaz (totes per doble groga), va acabar el partit jugant amb tant sols 7 jugadors de camp (més el porter). Aquesta anècdota bé li podria haver costat ben cara, ja que una nova expulsió hagués suposat la pèrdua inmediata del partit per 0-3. Per sort, i amb el partit ben controlat, els jugadors locals van aguantar magníficament i van tancar la segona part amb 3 gols més. Possiblement el més important d’aquests va ser l’aconseguit, novament, per D.Rosas; qui va aprofitar un refús de la defensa visitant per foradar, amb un xut potent, la xarxa de l’equip rival. Aquest gol va significar el 3-1 i la sentència definitiva en el marcador d’un partit que, amb el 2 – 1 i jugant amb dos jugadors menys, es podria haver complicat de mala manera. Finalment el marcador de 3-1 va ser maquillat en dues ocasions més: el 4-1 va arribar després de que Illa transformés un penal provocat per Sofi; i el 5-1 va venir en una jugada de contraatac on D.Casany, amb una excel·lent baselina, tancava un marcador escandalós que dóna una empenta gegant als cabrilencs.

L’ambient de grup és l’antídot perfecte

Si la setmana passada ens queixàvem de falta de precisió, en aquesta jornada tot el contrari: ni més ni menys que 5 van ser les vegades que el porter del Canet va haver de recollir la pilota de dins la seva porteria. El 5 a 1 deixa força clar que aquest Cabrils és un equip en plena progressió, un equip que, partit rere partit, va maquillant els errors comessos en els anteriors. El més positiu de tot, a part dels resultats, és que aquesta progressió es deu, possiblement, a l’ambient de grup que es respira en aquesta plantilla, un ambient que es veu reflexat en forma de bona sintonia dins i fora del terreny de joc.


GOLS: D.Rosas (p), J.Llorente, D.Rosas, E.Illa(p), D.Casany.
D.C.C

dimecres, 30 de setembre de 2009

Crònica del Molinos 1 – 1 CE.Cabrils 3ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

*Vista panoràmica del Camp Municipal de Vistalegre



(Dissabte dia 27 de setembre del 2009, Vistalegre-Mataró)


IMPOSSIBLE FALLAR MÉS!

El Cabrils segueix regalant punts fora de casa. Ni més ni menys que aquesta conclusió per començar una crònica que estarà farcida d’errors i més errors de la línia atacant cabrilenca.
També cal apuntar, abans d'iniciar-se en un resum del partit, que el Cabrils va ser dirigit pel seu particular Tito Vilanova : en Toni. Això va ser com a conseqüència de la recent paternitat del primer entrenador, Albert Sànchez; a qui, des d'aquí i en nom de tota la plantilla, volem aprofitar per felicitar i desitjar-li tota la felicitat del món en aquesta nova etapa. Enhorabona també pel Toni, per la seva labor exercicida com a entrenador.

Primera part amb un joc previsible

La primera part va ser un monòleg de joc del Cabrils i això per un costat va ser sorpresa però per un altre ja era d’esperar. Va ser sorpresa degut a que un terreny de joc com en el que juga el Molinos no convida gens a arriscar i crear joc de manera elaborada. I així va ser, el Cabrils ho intentava de totes totes baixant la pilota al terra i desplaçant aquesta d’un costat a l’altra. D’altra banda, això díem que ja era d’esperar si tenim en compte que el rival és etiquetat dins el paquet d’equips del “patadón y para arriba”. El partit va començar força malament pels visitants; doncs en una jugada que va sorprendre a tota la defensa del Cabrils, el Molinos va adelantar-se en el marcador abans del minut 5 (1-0). Aquesta primera escena del partit li podria haver costat ben cara al Cabrils si no arriba a ser, siguem sincers, per Tifa. Això ho díem perqué tot i gaudir de molta possessió de pilota, els cabrilencs no van arribar gairebé a àrea contrària. L’excepció (dins d’un equip correcte però que no mossegava), com bé hem comentat, va ser el jugador Jordi Llorente “Tifa”, qui jugada rere jugada insistia en trobar el més aviat possible la porteria contrària. Tant va insistir que en una jugada aïllada es va inventar un penal d’aquells de veterà. Rosas, qui després de la seva gran actuació en l’anterior partit contra el Premianense va tornar a la titularitat, va llençar el penal amb força convicció, però l’estat del terreny i la decisió del porter van fer que aquest errés la pena màxima; malgrat fallar aquest penal el Cabrils va rebre la recompensa del gol a través d’un atent Abel, qui després del refús del penal va empenyar la pilota fins a dins de la xarxa (1-1).



El Cabrils no aprofita cap de les 7 ocasions de gol
Arribàvem, d’aquesta manera, a la segona part. Una segona part en que l’entrada de nous jugadors i la baixada de rendiment dels locals va decantar clarament la balança de possibilitats cap als visitants. Semblava mentida però era el mateix dia, el mateix partit, mateix terreny de joc i idèntic rival al de la primera part. I no ens equivoquem, la igualtat en el marcador també va ser la mateixa. El partit va acabar amb un empat que no és just reflexe del que es va veure diumenge passat al Municipal de Vistalegre. En termes defensius el Cabrils de la segona part va ser de 10, amb uns sempre atents Prieto, C.Llorente, Couto i Borja Bou; en canvi en termes ofensius podem destacar la feina completament correcte d’Aleix Palacios i J.Llorente, juntament amb l’oportunisme de la resta d’atacants. El Cabrils va comptabilitzar fins a 7 ocasions clares de gol (Sofi, Abel, Tifa, David C., Illa) i no en va aprofitar cap. En més d’una ocasió la pilota als núvols, després roçant els pals, algun remat sense força, etc. La qüestió és que va faltar el que no ha faltat en les dues primeres jornades: el gol. I ja se sap; encaixar poc és bó però fallar tant et priva d'obtenir resultats positius.


Falta "mossegar" en atac
Possiblement l’estat del terreny de joc, la falta de convicció de gran part de l’equip i la mala punteria van ser els factors claus d’una segona part per oblidar. Ara ja toca pensar en el següent rival, el Canet, però no cal deixar enrrera aquesta mena d’errors; detalls que que si es milloren (s’ha millorat en termes defensius i ara cal mossegar més en atac) faran d’aquest equip un seriós aspirant a moure’s per la part alta de la taula clasificatòria.


GOLS: Abel



D.C.C

dilluns, 21 de setembre de 2009

Crònica del CE.Cabrils 3 – 0 Premianense 2ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

(Dissabte dia 19 de setembre del 2009, Cabrils)


AQUEST ÉS EL CAMÍ!


Igualtat, només, al marcador
Partit igualat en quan a resultat però no pas en quan a joc. Possiblement els últims dos gols aconseguits per David Rosas “Rosas” (minuts 85 i 90) van premiar als cabrilencs amb un resultat més que merescut.
El primer gol del partit el va aconseguir Borja Bou, qui en una de les múltiples jugades d’atac va aconseguir batre al porter rival. El gol, en sí, va ser transformat amb bastanta fortuna, doncs va ser un centre/xut amb rosca que es va anar tancant i al qual el porter no va poder reaccionar. Durant la primera part, i gairebé tota la segona, l’equip visitant es va dedicar a aguantar força bé tots els atacs del Cabrils però no pas a crear joc. Tot i això el Cabrils segueix gaudint d’una punteria poc eficaç i, sense anar més lluny, podem quantificar fins a unes 6 ocasions clares de gol que no varen ser capaços de materialitzar.
Però la segona part anava a deparar alguna que altra sorpresa i en una de les moltes pilotes llargues que enviaven els visitants a l’àrea del Cabrils, l’exjugador cabrilenc Dani va rebre un petit cop durant la lluita aèrea amb el central Couto. Sorprenentment, aquest petit incident (en tots els salts es dóna) va ser interpretat per l’arbitre com a agressió voluntària del central i va assenyalar la pena màxima i de retruc va expulsar amb vermella directa al jugador local. Per a desgràcia dels visitants davant del punt de penal es situava el veterà i respectat porter Christian Peralta, el qual en un acte de reflexes va aturar el penal llençat a la seva banda esquerra. D’aquesta manera el Cabrils no es va venir a baix després de l’expulsió del seu central, sinó tot el contrari.




Nous aires i premi
Amb un mogut Xavi Raboso, incoporat com a davanter a la segon part, i amb la incorporació de David Rosas, el Cabrils va agafar aire i va poder aguantar el resultat i inclús sentenciar el partit. Després que l’arbitre expulsés, per un cop al cap a Aleix Palacios, a un jugador del Premianense el partit va agafar una velocitat diferent que va ser aprofitada pels locals i no pas pels visitants. En una jugada de murri, Raboso va provocar l’expulsió d’un central del Premianense. Aquesta mateixa falta va ser transformada per Rosas (2-0), qui amb un xut executat a la perfecció sentenciava definitivament el partit a favor dels cabrilencs. Finalment, els visitants, inmersos en un ambient de caos després d’una nova expulsió, van perdre el fil del partit i van rebre el últim i definitiu gol (3-0). Aquest últim gol va ser transformat pel mateix D.Rosas, el qual va aprofitar un excel·lent servei de banda de Joan Díaz per acompanyar la pilota fins a dins la porteria.

A seguir així
El CE.Cabrils, el passat dissabte, va demostrar que no tant sols vol ser un equip competitiu sinó que, de fet, ho és. Dues jornades i 4 punts no està gens malament per començar una temporada en la qual aquest conjunt vol aspirar a acabar d’entre els 5 primers classificats. De moment tant sols uns petits detalls al primer desplaçament (Llavaneres 4- 4 Cabrils) impedeixen que els cabrilencs estiguin al capdamunt de la classificació. Però això, a aquestes alçades és totalment anecdòtic; doncs serà la regularitat qui tingui la última paraula. El que sí que podríem dir és que aquest és el camí a seguir: el camí de millorar i corregir partit rere partit; el camí, en definitiva, en que puntuar fora de casa i fer-se forts com a locals seran les principals consignes per estar a dalt de tot.

GOLS: Borja Bou, D.Rosas (2)

dimecres, 16 de setembre de 2009

Crònica del Llavaneres 4 - 4 Cabrils. 1ª Jornada del grup 4 de la 2ª Regional

EMPAT D’INFART

(Dissabte 12 de setembre del 2009, Sant Andreu de Llavaneres)

Primer partit de lliga

El primer partit de lliga prometia molt i no va defraudar. Enfront, dos equips als qui els agrada sortir amb pilota controlada i, per tant, oferir un bon joc. El bon joc, en ocasions no compensa i un empat és poc; però en aquesta ocasió podríem dir que, si més no, l’espectador de futbol de Llavaneres i els desplaçats des de Cabrils, van gaudir d’un partit boig i trepidant.
Clares intencions de tocar la pilota. L’equip llavanerenc només triangulava per banda dreta, on el seu extrem va portar de bólit a la línia defensiva del Cabrils. Aquesta línia defensiva, que durant la pretemporada ha destacat per la seva eficàcia en quan a pocs gols encaixats, va patir de valent per treure la pilota pel terra, ja que l’esquema 4-3-3 dels locals impedia jugar amb comoditat des de darrera. Una bona opció, instruïda des de la banqueta per l’entrenador visitant, era la de buscar passades directes a interiors i començar jugant, ara sí, amb superioritat numérica al mig del camp.

Revolució i reacció

En poc temps, però, el partit es va revolucionar i un pèrdua del Cabrils a la línia de mitjos va ser l’inici de la jugada del primer gol del partit, transformat després d’una centrada al segon pal on, els locals van empenyar la pilota sense cap mena d’oposició. Aquest gol podría haver enfonsat les aspiracions dels cabrilencs però va ser tot el contrari. En res van començar a arribar jugades de perill en que o bé la mala fortuna o bé la mala punteria van impedir que arribés el desitjat gol de l’empat. Però si un gol podia significar una empenta pels visitans, també ho podia ser l’expulsió d’un jugador del Llavanares, i encara més si era el jugador que estava portant boja la defensa cabrilenca. I així va ser, poc després de fer la jugada del gol dels locals, el dorsal 21 va ser expulsat per doble groga. Doble groga al minut 30? Correcte. Cal apuntar que el colegiat en tot moment va mostrar signes de precipitació en quan a senyalització de faltes i amonestacions. El resultat d’aquest desgavell arbitral van ser les 3 expulsions del partit i les múltiples tarjetes grogues mostrades a gairebé els 22 jugadors que estaven sobre la gespa.

La reacció del Cabrils davant d’aquesta expulsió va ser fulvurant. En un obrir i tancar d’ulls ja es va poder observar el desitjat 1-1 en el marcador. Era real, sí. La reacció va arribar després d’una gran jugada del lateral Borja Bou, que va deixar en franca posició a Jordi Llorente, el qual amb un xut-centro va provocar un embolic de força jugadors a l’àrea petita que va ser aprofitat pel sempre atent Gonzalo Fraile qui, en un acte de reflexes, va empenyar definitivament la pilota a dins de la porteria.

D’aquesta manera arribàvem a la mitja part del match amb un 1-1 al marcador i un Cabrils que, degut a les cirmcustàncies en que afrontaria la repressa, es veia obligat a sortir de totes totes a pel partit.

Segona part d’infart

La segona part va dónar molt de sí. Només començar l’àrbitre va tornar a asumir el protagonisme que l’espectador mai vol que asumeixi. En aquest cas va assenyalar un penal a favor dels locals. Aquest penal és d’aquells que mai s’acostumen a pitar (a no ser que darrera hi existeixi el terme “compensació”): el davanter comença a embolicar-se amb la pilota i mentre pivota s’arrepenja sobre el cos del defensa fins acabar deixant-se caure al terra. L’arbitre va assenylar la pena màxima i de retruc va expulsar, novament per doble amonestació, a Aleix Palacios. El Llavaneres va aprofitar la ocasió i va transformar el penal en el 2-1.

Sofi, Sofi i Sofi

Novament un nou pal pel Cabrils però novament una reacció instantànea. En menys d’un minut Sofi, substituint al golejador Gonzalo, va marcar l’empat aprofitant una passada llarga del debutant Joan Albert “Joanal”. El partit de cop i volta va adquirir un ritme força elevat i, en conseqüència, s’anaven denotant certs errors provinents de problemes físics. D’entre aquests errors trobem el tercer gol del Llavaneres, en què una jugada calcada al primer gol del match (tot i que en aquesta ocasió existia un clar fora de joc) semblava sentenciar novament als jugadors visitants. Però tot el contrari, el Cabrils va tornar a demostrar un gran poder de reacció i va transformar dos gols seguits(3-4) que els van posar la victòria en safata. Aquests dos gols van ser transformats per Sofi, el qual es va anticipar en dues ocasions(la segona de cap) al porter local.

Falta de concentració

Pero quan tot semblava donat per sentència, el Llavaneres va marcar al minut 93 el gol de l’empat.. En una jugada que deixa molt que desitjar de la concentració de l’equip en els últims instants del partit i en jugades estratègiques en contra. I és que el gol va arribar amb un centrada de sac de banda i una posterior rematada de cap sense cap mena d’oposició. Empatar a fora és un bon resultat, però fer-ho així és imperdonable. Si en aquestes categories vols aspirar a estar a dalt, encaixar aquesta mena de gols et condemnen.

Conlusions: no encaixar

Com a conclusions podríem confirmar que el Cabrils és un equip amb molt poder de reacció i amb molta arribada a porteria contrària. Però, d’altra banda, fóra bo treballar més intensament el deixar la porteria a cero; ja que, com bé va comentar abans de l’inici del match l’Albert(entrendor), acomplir amb aquesta consigna, gaudint d’ un equip tan ofensiu, és mitja victòria a cada match.


Gols: Gonzalo, Sofi(3)


David C.C.

Crònica del partits: Alella 0 – 1 Cabrils, AT.Masnou 0 - 2 Cabrils.

I JA EN VAN 10!!

Novament, campions del Trofeig de l’Amistat.

(Dissabte 5 de setembre del 2009, Ocata)


10 és el nombre d’anys seguits que porta el CE.Cabrils emportant-se el Trofeig de l’Amistat; un trofeig que ja fa uns 15 anys que se celebra entre 3 equips del Maresme: At.Masnou, Alella i CE.Cabrils.

El primer dels tres partits va ser el que va enfrontar a l’ Alella amb el CE.Cabrils. Durant tot el match (cal recordar que la duració és de 45min) es va veure un Alella fort i a un Cabrils insistent en la seva manera d’afrontar els partits: pilota, pilota i més pilota. L’Alella, equip que l’any passat va descendir a la categoría de 3ª Regional però que s’ha reforçat molt, va basar el seu joc en un estil directe i de força al mig del camp, on en més d’una ocasió el Cabrils va patir a l’hora de recular defensivament. Però qui la busca la troba i el Cabrils, després de gaudir de gran part de la possessió de partit, va començar a gaudir d’arribades a porteria contrària. En una d’aquestes arribades, finalment, finalment, amb un bona jugada de D.Melendo, el juvenil Cuende va definir, gaudint de poc angle, amb un xut raç i fort que sentenciava, a tant sols 5 minuts del final, el primer match del torneig. Resultat final de 0-1 i grans possibilitats de guanyar novament el trofeig.

El segon partit, celebrat a les 19h, va enfrontar a l’Alella amb l’AT.Masnou. L’equip local, en un partit sense gaire història, va guanyar el match amb força comoditat (0-2) i per tant, d’aquesta manera es decidiria el guanyador global entre els participants del darrer partit.

Aquest últim partit va ser el que va enfrontar a l’AT.Masnou amb el Cabrils. En un partit en que l’once titular era completament diferent al del primer assalt(a excepció de la presència, novament, del central Couto) el Cabrils va repetir la mateixa història en quan a joc però no pas en quan a efectivat. I és que el gol no es va fer esperar tant com al primer partit. A mig camí del partit una rematada de cap excel·lent per part de Sofi (0-1) i més tard una jugada amb definició força impresionant del mateix (0-2), van sentenciar el segon partit i, de retruc, el torneig. Cal destacar però, la molt bona feina duta a terme a nivell defensiu, línia que no va cometre cap error i des d’on es van iniciar el 90% de les jugades d’atac de l’equip cabrilenc; una de les consignes que es demana amb insistència des del cos tècnic. I és que la línia defensiva, gaudint de grans intervencions del dos porters (C.Peralta i Sergio), s’està consumant com a un dels forts d’aquest equip, ja que en 5 partits tan sols s’han rebut 2 gols (Premià 1, La Salle 1).

Com ja ve essent habitual, aquest triangular és un preludi sobre com podran anar les primeres jornades de lliga, ja que els rivals són d’un nivell força similar (normalment coincidint en mateixes categories) i a més a més se celebra a falta d’una setmana per l’inici lliguer. Si fem cas, doncs, d’aquest preludi podríem concloure que el CE. Cabrils arriba amb un nivell óptim a la primera jornada de lliga, la qual disputarà el dia 14 de setembre al camp del Llavaneres. És evident que encara queda molt per fer, encara queda per pulir un once que s’acostumi a jugar conjuntament, doncs en partits de pretemporada les rotacions i els canvis són una constant. Però amb les dues victòries aconseguides al Municipal d’Ocata, es confirma que l’equip cabrilenc està preparat per afrontar amb confiança i forces garanties aquesta nova temporada a la 2ª Regional.

GOLS: Cuende (1), Sofi (2).

Crónica del partit Arenys de Munt 0 – 19 CE.Cabrils

Arenys de Munt 0- Cabrils 19

(divendres 4 de setembre del 2009, Arenys de Munt)

Possiblement no trobem altre titular que el mateix resultat del partit. Conclusions, poques. Davant d’un més que fluix, però respectable i lluitador, Arenys de Munt el Cabrils va demostrar estar a un nivell infinitament llunyà de la 3ª divisió Regional. I és que des del primer instant del partit es va denotar una gran diferència entre els dos equips, una diferència basada concretament en aspectes tècnics, tàctics i físics. D’aquests aspectes cal destacar, sobretot, el gran avenç en quan a intensitat. Cal apuntar, però, que molts dels jugadors poden exprimir-se al màxim degut a que la gran quantitat de convocats convida a l’entrenador, en aquestes alçades del curs, a fer molt rodatge i dissenyar pràcticament dos onces diferents.

El partit va començar amb certa normalitat, tantejant tant uns com d’altres al rival. El Cabrils, fidel a la seva filosofia de joc, no parava d’intentar sortir amb pilota controlada des de darrera i ho feia sense gaires dificultats degut a la poca pressió ofensiva d’un Arenys amb pocs efectius a dalt; però, a mida que en pocs minuts es van començar a denotar certes carències defensives i tàctiques de l’equip local, el joc del Cabrils va anar adquirint un carácter més agressiu i directe. Amb algunes que altres passades i jugades en profunditat van començar a arribar els gols. Uns gols que tenien novament un nom propi: Sofi. El davanter del Cabrils va marcar 5 gols en aproximadament 30min. Molts dels gols aconseguits, però, van gaudir de l’ajuda, sempre involuntària, de l’equip contrari, el qual va cometre moltes errades defensives. D’aquesta manera els visitants marxaven al descans amb una avantatge, ja força escandalosa, de 0-7. La segona part va ser més del mateix, però el fet de portar aquesta ventatge al marcador i de que l’equip local perdés la poca confiança amb la que va jugar la primera part, va fer que els jugadors cabrilencs comencecin a trobar el camí del gol encara amb més facilitat. Novament, amb moltes passades a l’espai i algunes triangulacions força interessants, van començar arribar més gols. Al final van ser un total de 19, que van deixar força clarividents les diferències(esmentades a l’inici de la crónica) entre ambdós equips.

Partint de l’anterior resultat (La Salle 1- Cabrils 5), arribem a la conclusió de que, tot i que els rivals no eren d’entitat, aquest equip té, en comparació a la pretemporada anterior, més arribada i contundència en els últims metres.

En el partit celebrat a Arenys es va veure un equip cada vegada més rodat, un equip que poc a poc comença a agafar la forma óptima de cara a l’inici lliguer i que ja es prepara per lluitar pel primer títol de la temporada, un clàssic: el Trofeig de l’Amistat, el qual aquest any se celebrará al camp del At. Masnou (Ocata).


-GOLS: Sofi(5), Illa(2), Aleix(1), Sergio(4), Regol(1), Cuende(2), Soffian(1), Drago(2), David C.(1).(dades sense confirmar)

-Comentaris: Partit celebrat a un renovat Camp Municipal d’ Arenys de Munt, que gaudeix d’unes instal·lacions esportives envejables.

Crónica del partit La Salle 1 – CE.Cabrils 5

AMB CONTUNDÈNCIA

(Diumenge 30 d'agost del 2009, Premià de Mar)

Ambició des del primer instant del partit, joc de pressió sobre la sortida de l’equip rival i, finalment, definició

Des del primer minut del partit es va notar que a aquestes alçades de la pretemporada a més d’un li entra la por escènica de quedar-se sense fitxa. I es que davant d’una Salle força renovada, això es denota en veure a una plantilla amb aires juvenils, els cabrilencs han demostrat una barreja de bona forma física i un alt grau d’enteniment del sistema.
Agraits pel fet d’haver pogut gaudir de 2 dies de descans després d’una segona setmana de pretemporada força dura(amb partit inclós contra el juvenil del Ricoh Premià), els jugadors del Cabrils van saltar a la gespa del camp de la Salle sota una calor asfixiant (situem el partit a les 12h del migdia d’un diumenge d’agost), la qual cosa impedia realitzar un treball físic al 100%.
Tot i les circumstàncies adverses, calor i sobrecàrregues musculars en molts jugadors, els integrants de l’equip blanc i negre van començar el match ben forts: 1er minut i primer gol del partit. En un entrebanc defensiu de la Salle, intentant treure la pilota des del darrere, Sofian va aprofitar la binentesa per adelantar al Cabrils en el marcador. Aquest detall podríem dir que es el reflexe del que possiblement es va demanar(temporada passada) i es demana a l’equip: ambició des del primer instant del partit, joc de pressió sobre la sortida de l’equip rival i, finalment, definició. Amb aquest gol, força prematur, es va veure com l’equip local perdia part de la confiança que semblaven haver dipositat, en un principi, sobre el seu sistema defensiu en quan a sortida de pilota es refereix. El partit des d’aquell instant ja es podia preveure com seria, tenint en compte factors tant determinants com les reduïdes mides d’aquell camp de futbol (estret i curt). Mentre el Cabrils intentava trenar jugades que encaixin poc a poc amb les consignes del sistema (com la sortida de pilota, les cobertures, els canvis d’orientació, la pressió, etc.), La Salle es dedicava a perdre més i més confiança en la defensa i començava a utilizar el que s’anomena, en termes vulgars, com a tàctica del “patadón”. Poques jugades de perill a favor dels locals i moltes per part dels visitants. Sofian, una de les cares noves de l’equip cabrilenc, es reivindicava com a seriós aspirant a davanter marcant les diferències en els últims metres. Ni més ni menys que tres gols a la primera part i un altra a la segona el situaven com a golejador destacat de la pretemporada. I és que encara que durant la pretemporada no s’hi jugui cap títol(exceptuant el Trofeu de l’Amistat) ningú pot discutir que és esencial arribar a la primera jornada de lliga amb jugadors farcits de confiança; com és, de ben segur, el cas d’aquest davanter centre.

El partit no va tenir gaire més història que la d’un partit de principi de pretemporada, amb moltes rotacions, noves cares i inici d’acompliment de consignes. A destacar el gol d’una també cara nova, però ja coneguda per temes familiars (el seu germà, Christian, és intengrant de la plantilla), : en Jordi Llorente “Tifa” (procedent del Vilassar de Dalt). També cal apuntar que l’entrenador de l’equip visitant, l’Albert Sanchez, va poder formar 2 equips diferents(amb alguna que altra variació) ja que en aquell partit, a diferència de l’equip local que contava amb menys canvis, es van arribar a convocar fins a 21 jugadors, dels gairebé 30 que estan en disposició de dur a terme aquesta primera part de la pretemporada.

GOLS: Sofi(4), J.Llorente(1)
Comentaris: Gol encaixat després del refús del porter Sergio, al parar una pena màxima.