dilluns, 23 de novembre de 2009

Crònica del UD Cirera 2 – 3 CE.Cabrils 11ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

VICTÒRIA ÉPICA AL MINUT 93!


(Municipal de Cirera, Mataró, diumenge dia 22 de novembre del 2009)


El passat diumenge el CE Cabrils va sortir a per totes al camp del Cirera. Aquell partit ho tenia tot: camp renovat i possibilitat de jugar un bon futbol, equip rival molt complicat, partit a domicili i, finalment, partit posterior a un de perdut a casa. Tots aquests alicients eren pocs per alimentar el perquè de guanyar aquest partit. El factor motivació va anar acompanyat de l'equip des de l'escalfament fins al minut 94.

El renovat camp del Cirera oferia unes inmillorables condicions per jugar al futbol. Un terreny de joc amplíssim i dotat d'una gespa artificial d'última generació capaç d'emular a la gespa natural a la perfecció. L'equip però que es trobava davant seu el CE Cabrils no era gens fàcil, és més molta gent és de la opinió de veure el camp del Cirera com a un dels més difícils. Aquest any, tot i la remodelació de les instal·lacions, el seu perfil de joc no ha canviat gens(possiblement per aquest motiu és difícil guanyar-hi) i segueixen utilizant una tàctica de joc molt directe i d'una defensa fèrrea i molt dura. Amb algunes noves incorporacions(jugadors procedents de categories superiors) els locals es presentaven aquesta temporada com a clars favorits per estar a la zona alta de la taula classificatòria. Tot i això, els cabrilencs van sortir al terreny de joc molt endollats i en pocs minuts es va fer allò que tant costa: posar-se per davant en el marcador. Una jugada ràpida per banda d'Enric Illa va acabar amb una forta centrada que Abel va sapiguer aprofitar per marcar, amb un toc suau i creuat, el 0-1.



D'aquesta manera desapareixien els fantasmes dels errors en atac i s'era optimista de cara a puntuar, per fi, a fora de casa.
Encara que les coses no podien ser tant fantàstiques. Pocs minuts després, encara a la primera part, una bona centrada de l'extrem esquerra del Cirera va ser rematada, a la perfecció, pel número 9 dels locals. Aquest dorsal, el 9, era el que duia l'exjugador del Vilassar de Dalt, "Deme".
S'acabava, doncs, una primera part en què més el Cabrils que no pas el Cirera es mereixa estar per davant en el marcador. L'electrònic però, senyalava un empat que era el reflexe de l'efectivitat dels locals i la poca precisió arbitral, ja que l'àrbitre, tant a la primera part com a la segona, va prendre unes decisions dignes d'una sanció exemplar per part del comité d'arbitratge de la federació. La veritat és que és una pena veure com un àrbit es veu tant presionat en els camps díficils d'una categoria com la 2a regional, però el pitjor de tot és que això ho paguin els equips més honestos i respectuosos de la categoria, com va ser en aquest cas el Cabrils.





La segona part va ser més del mateix. Un bon joc del Cabrils amb algunes arribades perilloses de Sofi, Rosas i Regol. Però totes elles sense cap mena de premi. El Cirera en canvi es dedicava al qué molts equips d'aquesta categoria fan: contraatacar. No és gens criticable, al revés. Ja que podríem dir que la tàctica dels locals va funcionar fins al minut 80. Abans d'aquest minut els visitants van aprofitar que un jugador visitant(Aleix Palacios) es trobava estés al terreny de joc per marcar amb un ràpid contraatac, i obviant la presència d'un jugador clarament agredit i demanant assistència al terra. Era, doncs, el 2-1. El Cabrils es podria haver enfonsat, ja que portant el pes del partit rebre un gol d'aquesta mena i quan només queden 10minuts és bastant fotut.

Tot i això, els visitants es van aferrar a la èpica i van aconseguir remontar el match a base de insistir i insistir. Sí, sí, remontar el match. Amb gols de Sofi(abans de ser expulsat per l'honest arbitre del partit) i Tifa. Finalment doncs, 2-3.

El Cabrils va saltar al terreny de joc amb una clara paraula en ment: victòria. I això és el que es va emportar després de tant de temps sense fer-ho a domicili: una alegria inmensa i un grau de motivació indispensable per anar, només, endavant.


GOLS: Abel, Sofi, Tifa

DCC

dimecres, 18 de novembre de 2009

Crònica del CE.Cabrils 0 – 1 CF Calella 10ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

PRIMERS PUNTS PERDUTS A CASA

(Municipal de Cabrils, dissabte 14 de novembre del 2009)

Un contraatac i un bon posicionament en el terreny de joc. Aquestes van ser les claus de la victòria, in extremis, del Calella.

El partit va estar força igualat en la seva totalitat. Com sempre, el Cabrils intentant jugar la pilota des de darrera però en aquest cas amb la dificultat afegida de tenir al davant un rival que presionava amb molta intensitat tant a les sortides de laterals com a línia de mitjos. Per tant i veient que a la inversa succeïa el mateix, el match va ser molt trabat al mig del camp i les ocasions només arribaven a través de jugades molt ràpides de contraatac i pèrdues de pilota d'ambdos equips.

Aprofitar les ocasions

Aquest últim aspecte, la pèrdua de pilotes, podria haver estat clau si el Cabrils ho hagués volgut però no va ser el cas. Els cabrilencs es van trobar amb dues o tres errades de la defensa del Calella i no van aprofitar cap de les ocasions. Novament, doncs, falta de gol.

Guanyar fora

El Calella es va emportar tres punts que podríem considerar com a molt importants, ja que el camp del Cabrils aquest any era un fortí on cap equip havia aconseguit esgarrapar algun punt. Aquest exemple de victòria a domicili és amb el que ha de quedar-se el Cabrils, ja que els Cabrilencs han pogut observar en primera persona com es poden aconseguir tres valiosos punts fora de casa i sense res de l'altre món. Simplement s'ha de tenir fe en aconseguir els tres punts, simplement s'ha de tenir en ment la paraula victòria, només val tornar a casa amb aquella paraula: victòria. D'aquesta manera, i acompanyant el partit amb força i efectivitat golejadora, serà com es podran començar a guanyar partits com el que va guanyar, el passat dissabte, l'equip calellenc. Només cal veure com equips com el Pomar i el Sant Pol, sense fer res, guanyen els seus respectius partits a domicili(contra At.Masnou i Premianense) per un ranci, però efectiu, 0-1. La qüestió és sumar.


som-hi cabrils!


DCC.

Crònica del Sant Pol de Mar 0 – 0 CE Cabrils. 9ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

(Municipal de Sant Pol de Mar, diumenge dia 7 de novembre del 2009)

PARTIT SUSPÉS

Aquesta crònica no es donarà per acabada amb aquest text ja que el partit es va suspendre tot just quan portàvem 66 minuts jugats( 66 minuts durant els quals, cal recalcar, el Cabrils va exhibir un nivell de futbol boníssim en què l'únic retret va ser la falta de finalització davant la porteria contrària)

La causa d'aquest final precipitat va ser el fatal encontre entre el porter local i el jugador del Cabrils Christian Llorente. Diem fatal encontre perquè el xoc, cap contra cap dels dos jugadors, va tenir unes conseqüències, en primera instància, desastroses: el jugador del Cabrils, després de saltar de cap per rematar una centrada molt perillosa, va impactar la part temporal-parietal del seu crani amb una part més aviat semi frontal del cap del porter. La zona temporal és més dèbil que la frontal y la parietal y el jugador visitant va caure fulminat al terra. En primera instància, els primers 2-3 minuts, els efectes del xoc van derivar en un estat d' inconsciència que podia ocasionar un nivell de respiració molt dèbil i dificultós. Tot i això, el pitjor de tot encara estava per arribar. I és que quan semblava estar una mica estabilitzat, dins de la incertesa del seu estat ell seguia respirant, va patir parada cardeorespiratòria. A partir d'aquí poc més a explicar. Els massatges i intervencions del Dr. Carcoler i l'entrenador Albert Sànchez van ser claus per mantenir l'espurna de vida del Christian, una espurna a la que tots intentàvem, en aquells moments, protegir i a la que li volíem transmetre la major de les energies possibles per sortir endevant. L'ambulància va trigar aproximadament 20minuts en arribar i per sort per aquell llavors el Christian ja havia recuperat un nivell de consiència que ens donava aquella tranquilitat que tant necessitàvem tots els presents en aquell camp.

El mateix dia el Christian va ser sotmés a un Tac: tot bé!

Des d'aquí, i en nom de tot l' equip, esperem que es recuperi el més aviat possible i que torni als camps de futbol quan abans millor, perquè la seva presència de ben segur que ens ajudarà a superar el mal tràngol passat a Sant Pol.
Millora't Christian!



CE. CABRILS.

dimecres, 4 de novembre de 2009

Crònica del CE.Cabrils 11 – 1 UD.Cerdanyola M. 8ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional



LOCALS, INVICTES I GOLEJADORS




(Dissabte dia 31 d’octubre del 2009, Municipal de Cabrils)

El Cerdanyola visitava el camp del Cabrils sense gaire expectatives, doncs per ells aquest està essent un any molt difícil. Tot i això cal reconèixer el mèrit dels seus jugadors pel fet de jugar en les condicions en què estan jugant i seguir, amb el cap ben alt, mirant endavant i intentant treure algun resultat positiu durant la temporada.

El partit es va basar en una contínua possessió de pilota dels locals i una constant pluja d’ocasions dels mateixos. El Cerdanyola va començar defensant-se com podia però a mida que el Cabrils va anar observant les mancances defensives dels visitants va intentar explotar el seu joc amb moltes pilotes llargues i a l’espai. D’aquesta manera van arribar els dos primers gols del Cabrils(2-0) aconseguits per Tifa. Enmig de la conservació, els cabrilencs van rebre una falta que va ser aprofitada, novament i com ja ve essent una tradició, per David Rosas (3-0). D’aquesta manera, i després d’haver fallat unes 5 o 6 ocasions de gol, els jugadors marxaven al descans amb un 3-0 al marcador.

La segona part s’encarava amb la necessitat de millorar en el joc i no perdonar el mateix nombre d’ocasions fallades en el primer temps. Durant el transcurs de la segona meitat el Cabrils va gaudir de moltíssimes ocasions i en va materialitzar fins a 8. Cal comentar que, enmig d’aquestes, el Cerdanyola va aprofitar un error defensiu dels locals per marcar el gol de l’honor, un premi que si més no els hi va fer certa il·lusió a alguns jugadors visitants.

Un partit, doncs, del que destaquem un marcador històric, ja que hauríem de recórrer a estadístiques per comprovar si el CE Cabrils ha guanyat en alguna ocasió per 10 o més gols. Un resultat que fa que el Cabrils segueixi guanyant tots els partits com a locals i ho faci marcant força gols. Per tant el camp del Cabrils es perfila com un dels camps més difícils per puntuar; un aspecte més que positiu que no ha de tapar la necessitat d’obtenir punts a fora de casa. El pròxim repte: Sant Pol de Mar.


GOLS: Tifa(3), Toti(2), Rosas(2), Borja (2), Illa, D. Casany. (informació no oficial)