dilluns, 26 d’abril de 2010

Crònica del At. Masnou 1 - 4 CE.Cabrils 29ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional




15 PUNTS CONSECUTIUS

(Municipal de Ocata, diumenge 25 d'abril del 2010)


Primers 20 minuts impressionants del CE Cabrils.
Durant aquests els locals no van poder olorar la pilota i els visitants van gaudir de 5 ocasions de gol, de les quals van ser transformades dues: la primera un autèntic golàs des de la línea de tres quarts, on Sofi2 va veure avançat al porter local i va marcar el primer del matx amb una gran vaselina. El segon gol va ser després de robar una pilota a la frontal de l’àrea on força escorat va rebre un Jordi Llorente que definiria amb un xut ras al primer pal amb el que res va poder fer el porter.
Amb el 0 a 2 podrien haver arribat més gols que haguessin sentenciat el matx, des de tres u contra u amb el porter fins a un penal comés sobre Mario i que no va ser xiulat per l’àrbitre. El senyor col•legiat va ser precisament, a partir d’aquell instant, el protagonista indiscutible del partit. Primer va expulsar en 2 minuts a Jordi Llorente (una targeta groga per protestar tímidament i l’altra per una jugada de joc perillós en que no fa res més que tocar la pilota davant d’un rival que ajup massa el cap). Al moment d’expulsar a Llorente no es va pensar xiular un penal sobre els visitants, després de veure unes mans força dubtoses. El At. Masnou va aconseguir transformar la pena màxima i, de fet, podria haver marcat un altre penal si l’àrbitre hagués volgut veure una caiguda a dins l’àrea d’un jugador de l’Atlètic. Poc abans del final de la primera part l’àrbitre tornaria a erigir-se com a protagonista i expulsaria a un jugador, en aquest cas, de l’equip local. Amb aquesta ultima expulsió, també per doble groga, s’arribava al descans amb els dos equips jugant amb 10 homes i amb 1-2 que no reflectia allò vist en un terreny de joc on el Cabrils havia estat infinitament superior.
La segona part seria més del mateix: protagonisme constant de l’àrbitre i domini total del CE Cabrils. I en una de les jugades de perill dels cabrilencs, Sofi2 va arribar a línia de fons per deixar una pilota endarrere que va ser empesa per D.Casany però que en un acte de reflexes el defensa local la va refusar amb les mans. L’àrbitre del matx va xiular el penal i l’autor de la centrada, Sofi2, va transformar-lo en l’1 a 3; un resultat que, si més no, aportava una mica més de tranquil•litat als blanc i negres. L’ At. Masnou va seguir insistint però sense arribar amb jugades clares a porteria contrària. En canvi el Cabrils va gaudir d’una nova ocasió per matar el partit i la va transformar. Va ser un centre xut del lateral Mario des del vèrtex esquerre de l’àrea que defensava el Masnou, aquest centre va anar a parar als peus de D. Casany que en veure el porter un pèl avançat li va etzibar una bona vaselina per marcar el 1-4.
Amb aquest resultat el partit podríem dir que havia mig mort, però tant un Cabrils inconformista com un àrbitre protagonista van voler seguir donant corda a un partit al que poques coses li podien quedar. L’àrbitre va decidir expulsar a dos jugadors més del CE.Cabrils (Illa i Bilal) i el Cabrils va gaudir de dues o tres ocasions per ampliar distàncies.
En definitiva va ser un matx en què tant el joc com el resultat confirmen el bon estat de forma dels cabrilencs. Un equip que ja suma 15 punts consecutius i que espera no parar de seguir sumant fins a final de temporada, sigui quin sigui el rival que es trobi al davant.
GOLS: Sofi2, Jordi Llorente, Sofi2 (p), D.Casany

Crònica del CE.Cabrils3 - 1 UD Cirera 28ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional



SUPERIORS AL CIRERA



(Municipal de Cabrils, dissabte 17 d'abril del 2010)



El Cabrils rebia a un dels equips més difícils de la categoria, un Cirera que ha fet molt de mal lluny del seu camp. Ja en el partit d’anada va costar molt treure res positiu a Mataró, però l’esforç dels cabrilencs va valer la pena i van creure en la victòria fins a l’últim instant del partit. Al final van quedar 2-3 i se’n van emportar els tres punts d’aquell difícil camp, una fita que feia que en el partit de tornada estiguessin obligats a demostrar que el Cabrils és més que el Cirera.

El partit va començar amb molt respecte per part dels dos equips, però tot i això les primeres aproximacions a l’àrea rival van ser dels locals. I en una d’elles va arribar, després d’un bon contraatac de Sofi2, el gol de Jordi (1-0). Amb aquest gol es va accentuar la possessió de pilota dels locals i l’agressivitat dels visitants.
Només començar la segona part els cabrilencs van aconseguir el més difícil, marcar territori durant els primers minuts de la represa, un període del partit que normalment perjudicava molt als blanc i negres. Va ser durant aquests primers instants en què els locals van marcar el 2-0, obra de Jordi Llorente amb un magnífic xut des de la frontal de l’àrea.

Segona part primera ocasió locals tifa gol des d frontal de l’àrea
Al moment els de Mataró van reaccionar en una jugada desafortunada del Cabrils: Mario, en un malentès, va cedir la pilota de cap al porter però aquesta va sobrepassar la figura de Christian i va acabar dins la porteria ( 2-1 p.p).

Amb aquest marcador el Cirera va començar a creure en la remuntada i no va cedir cap tipus d’espais i els pocs que va anar aconseguint crear el Cabrils van ser tallats a base d’un joc molt dur per part dels mataronins.
Finalment, i a les acaballes del matx, Xavi Petit (3-1) va sentenciar a passada de Quim un partit que els locals s’havien merescut des del inici d’aquest.

GOLS: Jordi, Tifa, Petit

dimarts, 13 d’abril de 2010

Crònica del CF Calella 0 - 2 CE.Cabrils 27ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional


VICTÒRIA NATURAL




(Municipal de la Muntanyeta de Calella, diumenge 11 d'abril de 2010)



El Cabrils venia de guanyar dos partits consecutius, Àguilas i Sant Pol, i volia fer allò que encara no s'havia aconseguit durant aquesta temporada: sumar 9 punts seguits. El rival no era dels fàcils, doncs el Calella és un equip d'entitat que, tot i la posició a la classificació, té un prestigi de bon futbol i bons conjunts. El Municipal de La Muntanyeta, com bé se sap, és de gespa natural i l'envolta unes instal·lacions esportives impressionants. Per tant, encara que amb un estat de la gespa que deixava molt a desitjar, el partit era d'aquells que es tenen ganes de jugar. A més a més cal apuntar que el dia era radiant i les temperatures força elevades.
Amb tots aquests ingredients i amb molt poc temps per poder adaptar-se al terreny (amb zones realment desastrosses) els cabrilencs van saltar molt motivats i amb les idees ben clares: tocar la pilota en la mesura que es pogués i tenir el màxim possible d'oportunitats per poder marxar al descans amb superioritat al marcador. I aixì va ser i als 15 minuts de la primera, una jugada de contraatac dels visitants, que va nèixer de les mans del porter Christian, va acabar amb una centrada a punt de penal que Jordi Llorente acabaria rematant excel·lentment al fons de la xarxa (0-1). A partit d'aquell instant el nivell de joc del Cabrils va decaure una mica però tot i això el Calella no es va deixar veure. D'aquesta manera s'arribava al descans amb la feina ben feta per part del Cabrils.
La segona meitat va ser més del mateix i el Cabrils va sortir a dominar novament el joc i la possessió de la pilota. I les ocasions de perill es van començar a succerïr durant tota la repressa. Amb fins i tot més de 7 ocasions de gol en la segona, el Cabrils només va poder foradar la porteria contraria en una ocasió més. No s'arribava al primer quart d'hora de la darrera meitat que Jordi va aprofitar una pilota entrelinees per lliscar sobre la gespa i empenyer la pilota al fons de la porteria davant la sortida forta del porter local (0-2). A partir d'aquest instant el match va morir i a més a més se li va haver d'afegir la expulsió d'un dels seus jugadors, la qual cosa va enrarir l'ambient d'un partit al qui no li calia donar el protagonisme a l'àrbitre. Finalment, i després de perdonar múltiples ocasions de gol (d'entre elles, novament, un penal fallat), el Cabrils va mantenir sense cap mena de problema el 0-2 i es va saber aïllar del mal ambient que es respira dins el vestuari calellenc, un ambient que va contagiar a més d'un jugador de camp. Aquest contagi va conduir a una conducta agresiva per part d'algun protagonista del partit i aquest es va haver de donar per finalitzat a falta de 5 minuts per a l'acabament.





Gols: Llorente, Jordi

DCC

divendres, 9 d’abril de 2010

Crònica del CE.Cabrils 4 - 2 Sant Pol de Mar 26ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional






PARTIDÀS I TRES PUNTS ÈPICS




(Municipal de Cabrils, dissabte 3 d'abril del 2010)




J.Llorente protegint l'esfèric durant el partit d'anada celebrat a Sant Pol. Imatge d'arxiu.

El titular no enganya i això es el que va passar durant el passat dissabte a Cabrils: un “partidàs” i la consecució, gràcies a aquest, de tres punts molt difícils. I tot això no només pel rival que es tenia davant sinó per com es va donar el partit en sí.

El Sant Pol visitava el Municipal amb la clara intenció de sumar els tres punts per poder seguir lluitant en les posicions capdavanteres, però ja sabien que els cabrilencs ni molt menys els hi posarien les coses fàcils. Només cal recordar el gran partit que van realitzar a la primera volta (0-0 i suspès per l’incident del capità del Cabrils, Christian Llorente, que va perdre el coneixement i va ser traslladat a l’Hospital enmig d’un clima de tensió i preocupació impactant), fent els millors 60 minuts de tota la temporada (als quals només els va faltar aconseguir marcar). És curiós, però el Cabrils ha tornat a realitzar els millors minuts de la temporada contra el mateix rival. En aquest cas no ha estat una qüestió de joc (com a Sant Pol) sinó d’actitud.
Els locals van començar millor impossible i en la primera ocasió de la qual es va gaudir van sumar el primer gol de l’encontre (1-0). El va marcar Jordi després d’empènyer una bona centrada de Sofi2. A partir de llavors els dos equips anirien intercanviant mútuament una possessió de pilota que no suposaria la creació, en cap moment, d’ocasions de perill per part d’un Sant Pol que buscava l’empat a un. I aquest empat només el van poder trobar al minut 41 de la primera, i gràcies a un penal un pèl dubtós. Diem això de dubtós perquè és d’aquelles accions que mai s’acostumen a xiular, ja que va ser un intercanvi d’empentes i cops al primer pal d’un córner. L’àrbitre va considerar que el jugador del Cabrils, Christian Llorente, havia agredit al jugador del Sant Pol i que allò s’havia de sancionar amb vermella directe i penal. Els visitants van transformar la pena màxima (1-1) i encaraven la segona part amb un resultat positiu i amb un jugador més.

Els 15 minuts de descans van servir per reflexionar al vestuari sobre com havia anat la primera part i com s’havia de continuar encarant la segona meitat. L’actitud de l’equip havia estat excel•lent i el nivell de joc igualat al dels visitants. El fet de sortir al terreny de joc amb un menys feia que els jugadors del Cabrils passessin de donar el 100% a donar un 110% per poder contrarestar la manca d’un company durant els 45 minuts restants. I de fet així és com van sortir a la represa i en pocs minuts van aconseguir donar la sorpresa i, amb un home menys, es van tornar a posar per davant en el marcador (2-1). El gol va venir d’una nova bona passa de Sofi2 que va ser aprofitada per Casi per foradar la porteria rival des de la l’extrem dret de l’area petita que defensava el porter del Sant Pol. Aquest gol li donava aire a un Cabrils que amb el pas del minuts aniria denotant un cert cansament tant físic com psicològic. Aquest desgast es va veure reflectit en forma de l’empat a dos per part del Sant Pol després d’un contraatac molt ràpid. Semblava que aquest gol podia ser l’última senyal de vida que podia defensar el Cabrils en aquell difícil partit, però tot i patir una nova expulsió (Prieto) els locals van demostrar que l’actitud és vital per tirar endavant els partits i van fer uns 20 minuts finals dignes de ser recordats. Del minut 70 al 90 es van aguantar molt bé totes les línies i per tant el Sant Pol, malgrat jugar amb dos jugadors més, no va donar gaires sensacions de perill. Si a aquesta bona actitud defensiva li sumes les ganes de tirar endavant el match i la sort de cara a gol, el resultat final és el d’una victòria èpica. Van ser els últims vint minuts els que ens van regalar dos gols més (Sofi amb un excel•lent remat de cap i Quim al enviar a l’esquadra un refús dins l’àrea rival) que ni locals ni visitants podien esperar. La sort és dels qui la busquen, i aquests dos gols van ser com a conseqüència de l’actitud dels cabrilencs, un equip que sempre ha buscat la fortuna del gol i que en aquest partit la va trobar jugant amb inferioritat numèrica.

És una llàstima no celebrar aquestes victòries lluitant en posicions capdavanteres (com el Sant Pol), però aquest any ha estat el gol el que no ha permès que el Cabrils estigui més amunt. Ara ja no hi ha temps per lamentar-se i s’ha de continuar lluitant per seguir demostrant que de cara a l’any vinent aquest club té una posició assegurada a dalt de la classificació.

Enhorabona a tots per aquest partit!






GOLS: Jordi, Casi, Sofi2 i Quim
DCC
PD: s'intentarà actualitzar més ràpid el blog. Disculpeu...

Crònica del CE.Cabrils 4 - 0 UD.Águilas 24ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional


TRES PUNTS



(Municipal de Cabrils, dissabte 20 de març del 2010)

Es rebia un rival que acostuma a estar crispat i en continu enfrontament, tant amb l’àrbitre com amb l’equip local; i el Cabrils tenia com a repte aconseguir tres punts que no es podien perdre a casa. Ja en el partit d’anada es van desplaçar a Badalona coneixedors del rival i amb les mateixes intencions, però tot i intentar-ho no es va poder foradar la porteria rival durant els 90 minuts i van tornar a casa amb un trist 0-0.
Al partit de tornada, doncs, el repte no era un altre que intentar marcar a un Águilas que, tot i ser un equip molt lluitador, en teoria es un conjunt inferior al dels maresmencs. Aquest challenge es va acomplir als pocs minuts de començar l’encontre, ja que després d’una pilota robada a l’eix del mig del camp, Llorente (1-0) es va desmarcar molt bé i va marcar el primer gol del partit quan no es portaven ni 10 minuts. Pocs minuts després l’encarregat de marcar el segon gol seria Jordi. El nouvingut jugador del Cabrils va augmentar les distancies en el marcador (2-0) i d’aquesta manera el locals deixaven ben clar que aquell partit només havia de tenir els colors blanc i negres. Es van gaudir de més ocasions de gol però cap d’elles va tenir èxit i podríem dir que el paper dels visitants va ser el de rebre múltiples targetes grogues (per entrades dures i queixes constants) i comptar amb dues ocasions de perill molt aïllades.

Imatge d'arxiu del partit de la primera volta a Badalona


La represa s’encarava des de la prudència, ja que en la primera meitat dues pèrdues de pilotes van suposar dues ocasions clares pels visitants. El dos a zero era un resultat curt i un gol del Àguilas podia complicar molt un partit en que la psicologia podia ser un factor molt important. En aquest sentit, el de la psicologia, l’àrbitre no va permetre les maneres de fer dels de Badalona i va tallar sense miraments tota tipologia d’accions antireglamentàries. Va ser d’aquesta manera en com va anar morint poc a poc el partit, ja que gairebé tots els jugadors visitants van rebre targeta groga. Això, juntament amb els dos gols a sumar en la segona part dels cabrilencs (Llorente 3-0, i Casi 4-0), va fer que la pèrdua de papers per part de l’Águilas es precipités amb el pas dels minuts i es veiés reflectida en forma d’expulsions. Unes expulsions que van suposar que l’àrbitre donés el partit per acabat quan encara quedaven uns 6 minuts per jugar.

En definitiva, un partit molt pesat (per culpa de la conducta de l’equip rival) però que regala al Cabrils la possibilitat de seguir sumant en una taula classificatòria força igualada en la part mitja.
La setmana vinent es descansa i a la següent es rep a casa el Sant Pol de Mar, tercer classificat a la lliga.

GOLS: Llorente (2) , Jordi i Casi.