Crònica del Molinos 1 – 1 CE.Cabrils 3ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

*Vista panoràmica del Camp Municipal de Vistalegre

(Dissabte dia 27 de setembre del 2009, Vistalegre-Mataró)

IMPOSSIBLE FALLAR MÉS!

El Cabrils segueix regalant punts fora de casa. Ni més ni menys que aquesta conclusió per començar una crònica que estarà farcida d’errors i més errors de la línia atacant cabrilenca.

També cal apuntar, abans d'iniciar-se en un resum del partit, que el Cabrils va ser dirigit pel seu particular Tito Vilanova : en Toni. Això va ser com a conseqüència de la recent paternitat del primer entrenador, Albert Sànchez; a qui, des d'aquí i en nom de tota la plantilla, volem aprofitar per felicitar i desitjar-li tota la felicitat del món en aquesta nova etapa. Enhorabona també pel Toni, per la seva labor exercicida com a entrenador.

Primera part amb un joc previsible

La primera part va ser un monòleg de joc del Cabrils i això per un costat va ser sorpresa però per un altre ja era d’esperar. Va ser sorpresa degut a que un terreny de joc com en el que juga el Molinos no convida gens a arriscar i crear joc de manera elaborada. I així va ser, el Cabrils ho intentava de totes totes baixant la pilota al terra i desplaçant aquesta d’un costat a l’altra. D’altra banda, això díem que ja era d’esperar si tenim en compte que el rival és etiquetat dins el paquet d’equips del “patadón y para arriba”. El partit va començar força malament pels visitants; doncs en una jugada que va sorprendre a tota la defensa del Cabrils, el Molinos va adelantar-se en el marcador abans del minut 5 (1-0). Aquesta primera escena del partit li podria haver costat ben cara al Cabrils si no arriba a ser, siguem sincers, per Tifa. Això ho díem perqué tot i gaudir de molta possessió de pilota, els cabrilencs no van arribar gairebé a àrea contrària. L’excepció (dins d’un equip correcte però que no mossegava), com bé hem comentat, va ser el jugador Jordi Llorente “Tifa”, qui jugada rere jugada insistia en trobar el més aviat possible la porteria contrària. Tant va insistir que en una jugada aïllada es va inventar un penal d’aquells de veterà. Rosas, qui després de la seva gran actuació en l’anterior partit contra el Premianense va tornar a la titularitat, va llençar el penal amb força convicció, però l’estat del terreny i la decisió del porter van fer que aquest errés la pena màxima; malgrat fallar aquest penal el Cabrils va rebre la recompensa del gol a través d’un atent Abel, qui després del refús del penal va empenyar la pilota fins a dins de la xarxa (1-1).

El Cabrils no aprofita cap de les 7 ocasions de gol
Arribàvem, d’aquesta manera, a la segona part. Una segona part en que l’entrada de nous jugadors i la baixada de rendiment dels locals va decantar clarament la balança de possibilitats cap als visitants. Semblava mentida però era el mateix dia, el mateix partit, mateix terreny de joc i idèntic rival al de la primera part. I no ens equivoquem, la igualtat en el marcador també va ser la mateixa. El partit va acabar amb un empat que no és just reflexe del que es va veure diumenge passat al Municipal de Vistalegre. En termes defensius el Cabrils de la segona part va ser de 10, amb uns sempre atents Prieto, C.Llorente, Couto i Borja Bou; en canvi en termes ofensius podem destacar la feina completament correcte d’Aleix Palacios i J.Llorente, juntament amb l’oportunisme de la resta d’atacants. El Cabrils va comptabilitzar fins a 7 ocasions clares de gol (Sofi, Abel, Tifa, David C., Illa) i no en va aprofitar cap. En més d’una ocasió la pilota als núvols, després roçant els pals, algun remat sense força, etc. La qüestió és que va faltar el que no ha faltat en les dues primeres jornades: el gol. I ja se sap; encaixar poc és bó però fallar tant et priva d'obtenir resultats positius.

Falta "mossegar" en atac
Possiblement l’estat del terreny de joc, la falta de convicció de gran part de l’equip i la mala punteria van ser els factors claus d’una segona part per oblidar. Ara ja toca pensar en el següent rival, el Canet, però no cal deixar enrrera aquesta mena d’errors; detalls que que si es milloren (s’ha millorat en termes defensius i ara cal mossegar més en atac) faran d’aquest equip un seriós aspirant a moure’s per la part alta de la taula clasificatòria.

GOLS: Abel

D.C.C

Crònica del CE.Cabrils 3 – 0 Premianense 2ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

(Dissabte dia 19 de setembre del 2009, Cabrils)


AQUEST ÉS EL CAMÍ!

Igualtat, només, al marcador
Partit igualat en quan a resultat però no pas en quan a joc. Possiblement els últims dos gols aconseguits per David Rosas “Rosas” (minuts 85 i 90) van premiar als cabrilencs amb un resultat més que merescut.
El primer gol del partit el va aconseguir Borja Bou, qui en una de les múltiples jugades d’atac va aconseguir batre al porter rival. El gol, en sí, va ser transformat amb bastanta fortuna, doncs va ser un centre/xut amb rosca que es va anar tancant i al qual el porter no va poder reaccionar. Durant la primera part, i gairebé tota la segona, l’equip visitant es va dedicar a aguantar força bé tots els atacs del Cabrils però no pas a crear joc. Tot i això el Cabrils segueix gaudint d’una punteria poc eficaç i, sense anar més lluny, podem quantificar fins a unes 6 ocasions clares de gol que no varen ser capaços de materialitzar.
Però la segona part anava a deparar alguna que altra sorpresa i en una de les moltes pilotes llargues que enviaven els visitants a l’àrea del Cabrils, l’exjugador cabrilenc Dani va rebre un petit cop durant la lluita aèrea amb el central Couto. Sorprenentment, aquest petit incident (en tots els salts es dóna) va ser interpretat per l’arbitre com a agressió voluntària del central i va assenyalar la pena màxima i de retruc va expulsar amb vermella directa al jugador local. Per a desgràcia dels visitants davant del punt de penal es situava el veterà i respectat porter Christian Peralta, el qual en un acte de reflexes va aturar el penal llençat a la seva banda esquerra. D’aquesta manera el Cabrils no es va venir a baix després de l’expulsió del seu central, sinó tot el contrari.

Nous aires i premi
Amb un mogut Xavi Raboso, incoporat com a davanter a la segon part, i amb la incorporació de David Rosas, el Cabrils va agafar aire i va poder aguantar el resultat i inclús sentenciar el partit. Després que l’arbitre expulsés, per un cop al cap a Aleix Palacios, a un jugador del Premianense el partit va agafar una velocitat diferent que va ser aprofitada pels locals i no pas pels visitants. En una jugada de murri, Raboso va provocar l’expulsió d’un central del Premianense. Aquesta mateixa falta va ser transformada per Rosas (2-0), qui amb un xut executat a la perfecció sentenciava definitivament el partit a favor dels cabrilencs. Finalment, els visitants, inmersos en un ambient de caos després d’una nova expulsió, van perdre el fil del partit i van rebre el últim i definitiu gol (3-0). Aquest últim gol va ser transformat pel mateix D.Rosas, el qual va aprofitar un excel·lent servei de banda de Joan Díaz per acompanyar la pilota fins a dins la porteria.

A seguir així
El CE.Cabrils, el passat dissabte, va demostrar que no tant sols vol ser un equip competitiu sinó que, de fet, ho és. Dues jornades i 4 punts no està gens malament per començar una temporada en la qual aquest conjunt vol aspirar a acabar d’entre els 5 primers classificats. De moment tant sols uns petits detalls al primer desplaçament (Llavaneres 4- 4 Cabrils) impedeixen que els cabrilencs estiguin al capdamunt de la classificació. Però això, a aquestes alçades és totalment anecdòtic; doncs serà la regularitat qui tingui la última paraula. El que sí que podríem dir és que aquest és el camí a seguir: el camí de millorar i corregir partit rere partit; el camí, en definitiva, en que puntuar fora de casa i fer-se forts com a locals seran les principals consignes per estar a dalt de tot.

GOLS: Borja Bou, D.Rosas (2)

Crònica del Llavaneres 4 - 4 Cabrils. 1ª Jornada del grup 4 de la 2ª Regional

EMPAT D’INFART

(Dissabte 12 de setembre del 2009, Sant Andreu de Llavaneres)

Primer partit de lliga

El primer partit de lliga prometia molt i no va defraudar. Enfront, dos equips als qui els agrada sortir amb pilota controlada i, per tant, oferir un bon joc. El bon joc, en ocasions no compensa i un empat és poc; però en aquesta ocasió podríem dir que, si més no, l’espectador de futbol de Llavaneres i els desplaçats des de Cabrils, van gaudir d’un partit boig i trepidant.
Clares intencions de tocar la pilota. L’equip llavanerenc només triangulava per banda dreta, on el seu extrem va portar de bólit a la línia defensiva del Cabrils. Aquesta línia defensiva, que durant la pretemporada ha destacat per la seva eficàcia en quan a pocs gols encaixats, va patir de valent per treure la pilota pel terra, ja que l’esquema 4-3-3 dels locals impedia jugar amb comoditat des de darrera. Una bona opció, instruïda des de la banqueta per l’entrenador visitant, era la de buscar passades directes a interiors i començar jugant, ara sí, amb superioritat numérica al mig del camp.

Revolució i reacció

En poc temps, però, el partit es va revolucionar i un pèrdua del Cabrils a la línia de mitjos va ser l’inici de la jugada del primer gol del partit, transformat després d’una centrada al segon pal on, els locals van empenyar la pilota sense cap mena d’oposició. Aquest gol podría haver enfonsat les aspiracions dels cabrilencs però va ser tot el contrari. En res van començar a arribar jugades de perill en que o bé la mala fortuna o bé la mala punteria van impedir que arribés el desitjat gol de l’empat. Però si un gol podia significar una empenta pels visitans, també ho podia ser l’expulsió d’un jugador del Llavanares, i encara més si era el jugador que estava portant boja la defensa cabrilenca. I així va ser, poc després de fer la jugada del gol dels locals, el dorsal 21 va ser expulsat per doble groga. Doble groga al minut 30? Correcte. Cal apuntar que el colegiat en tot moment va mostrar signes de precipitació en quan a senyalització de faltes i amonestacions. El resultat d’aquest desgavell arbitral van ser les 3 expulsions del partit i les múltiples tarjetes grogues mostrades a gairebé els 22 jugadors que estaven sobre la gespa.

La reacció del Cabrils davant d’aquesta expulsió va ser fulvurant. En un obrir i tancar d’ulls ja es va poder observar el desitjat 1-1 en el marcador. Era real, sí. La reacció va arribar després d’una gran jugada del lateral Borja Bou, que va deixar en franca posició a Jordi Llorente, el qual amb un xut-centro va provocar un embolic de força jugadors a l’àrea petita que va ser aprofitat pel sempre atent Gonzalo Fraile qui, en un acte de reflexes, va empenyar definitivament la pilota a dins de la porteria.

D’aquesta manera arribàvem a la mitja part del match amb un 1-1 al marcador i un Cabrils que, degut a les cirmcustàncies en que afrontaria la repressa, es veia obligat a sortir de totes totes a pel partit.

Segona part d’infart

La segona part va dónar molt de sí. Només començar l’àrbitre va tornar a asumir el protagonisme que l’espectador mai vol que asumeixi. En aquest cas va assenyalar un penal a favor dels locals. Aquest penal és d’aquells que mai s’acostumen a pitar (a no ser que darrera hi existeixi el terme “compensació”): el davanter comença a embolicar-se amb la pilota i mentre pivota s’arrepenja sobre el cos del defensa fins acabar deixant-se caure al terra. L’arbitre va assenylar la pena màxima i de retruc va expulsar, novament per doble amonestació, a Aleix Palacios. El Llavaneres va aprofitar la ocasió i va transformar el penal en el 2-1.

Sofi, Sofi i Sofi

Novament un nou pal pel Cabrils però novament una reacció instantànea. En menys d’un minut Sofi, substituint al golejador Gonzalo, va marcar l’empat aprofitant una passada llarga del debutant Joan Albert “Joanal”. El partit de cop i volta va adquirir un ritme força elevat i, en conseqüència, s’anaven denotant certs errors provinents de problemes físics. D’entre aquests errors trobem el tercer gol del Llavaneres, en què una jugada calcada al primer gol del match (tot i que en aquesta ocasió existia un clar fora de joc) semblava sentenciar novament als jugadors visitants. Però tot el contrari, el Cabrils va tornar a demostrar un gran poder de reacció i va transformar dos gols seguits(3-4) que els van posar la victòria en safata. Aquests dos gols van ser transformats per Sofi, el qual es va anticipar en dues ocasions(la segona de cap) al porter local.

Falta de concentració

Pero quan tot semblava donat per sentència, el Llavaneres va marcar al minut 93 el gol de l’empat.. En una jugada que deixa molt que desitjar de la concentració de l’equip en els últims instants del partit i en jugades estratègiques en contra. I és que el gol va arribar amb un centrada de sac de banda i una posterior rematada de cap sense cap mena d’oposició. Empatar a fora és un bon resultat, però fer-ho així és imperdonable. Si en aquestes categories vols aspirar a estar a dalt, encaixar aquesta mena de gols et condemnen.

Conlusions: no encaixar

Com a conclusions podríem confirmar que el Cabrils és un equip amb molt poder de reacció i amb molta arribada a porteria contrària. Però, d’altra banda, fóra bo treballar més intensament el deixar la porteria a cero; ja que, com bé va comentar abans de l’inici del match l’Albert(entrendor), acomplir amb aquesta consigna, gaudint d’ un equip tan ofensiu, és mitja victòria a cada match.


Gols: Gonzalo, Sofi(3)


David C.C.

Crònica del partits: Alella 0 – 1 Cabrils, AT.Masnou 0 - 2 Cabrils.

I JA EN VAN 10!!

Novament, campions del Trofeig de l’Amistat.

(Dissabte 5 de setembre del 2009, Ocata)

10 és el nombre d’anys seguits que porta el CE.Cabrils emportant-se el Trofeig de l’Amistat; un trofeig que ja fa uns 15 anys que se celebra entre 3 equips del Maresme: At.Masnou, Alella i CE.Cabrils.

El primer dels tres partits va ser el que va enfrontar a l’ Alella amb el CE.Cabrils. Durant tot el match (cal recordar que la duració és de 45min) es va veure un Alella fort i a un Cabrils insistent en la seva manera d’afrontar els partits: pilota, pilota i més pilota. L’Alella, equip que l’any passat va descendir a la categoría de 3ª Regional però que s’ha reforçat molt, va basar el seu joc en un estil directe i de força al mig del camp, on en més d’una ocasió el Cabrils va patir a l’hora de recular defensivament. Però qui la busca la troba i el Cabrils, després de gaudir de gran part de la possessió de partit, va començar a gaudir d’arribades a porteria contrària. En una d’aquestes arribades, finalment, finalment, amb un bona jugada de D.Melendo, el juvenil Cuende va definir, gaudint de poc angle, amb un xut raç i fort que sentenciava, a tant sols 5 minuts del final, el primer match del torneig. Resultat final de 0-1 i grans possibilitats de guanyar novament el trofeig.

El segon partit, celebrat a les 19h, va enfrontar a l’Alella amb l’AT.Masnou. L’equip local, en un partit sense gaire història, va guanyar el match amb força comoditat (0-2) i per tant, d’aquesta manera es decidiria el guanyador global entre els participants del darrer partit.

Aquest últim partit va ser el que va enfrontar a l’AT.Masnou amb el Cabrils. En un partit en que l’once titular era completament diferent al del primer assalt(a excepció de la presència, novament, del central Couto) el Cabrils va repetir la mateixa història en quan a joc però no pas en quan a efectivat. I és que el gol no es va fer esperar tant com al primer partit. A mig camí del partit una rematada de cap excel·lent per part de Sofi (0-1) i més tard una jugada amb definició força impresionant del mateix (0-2), van sentenciar el segon partit i, de retruc, el torneig. Cal destacar però, la molt bona feina duta a terme a nivell defensiu, línia que no va cometre cap error i des d’on es van iniciar el 90% de les jugades d’atac de l’equip cabrilenc; una de les consignes que es demana amb insistència des del cos tècnic. I és que la línia defensiva, gaudint de grans intervencions del dos porters (C.Peralta i Sergio), s’està consumant com a un dels forts d’aquest equip, ja que en 5 partits tan sols s’han rebut 2 gols (Premià 1, La Salle 1).

Com ja ve essent habitual, aquest triangular és un preludi sobre com podran anar les primeres jornades de lliga, ja que els rivals són d’un nivell força similar (normalment coincidint en mateixes categories) i a més a més se celebra a falta d’una setmana per l’inici lliguer. Si fem cas, doncs, d’aquest preludi podríem concloure que el CE. Cabrils arriba amb un nivell óptim a la primera jornada de lliga, la qual disputarà el dia 14 de setembre al camp del Llavaneres. És evident que encara queda molt per fer, encara queda per pulir un once que s’acostumi a jugar conjuntament, doncs en partits de pretemporada les rotacions i els canvis són una constant. Però amb les dues victòries aconseguides al Municipal d’Ocata, es confirma que l’equip cabrilenc està preparat per afrontar amb confiança i forces garanties aquesta nova temporada a la 2ª Regional.

GOLS: Cuende (1), Sofi (2).

Crónica del partit Arenys de Munt 0 – 19 CE.Cabrils

Arenys de Munt 0- Cabrils 19

(divendres 4 de setembre del 2009, Arenys de Munt)

Possiblement no trobem altre titular que el mateix resultat del partit. Conclusions, poques. Davant d’un més que fluix, però respectable i lluitador, Arenys de Munt el Cabrils va demostrar estar a un nivell infinitament llunyà de la 3ª divisió Regional. I és que des del primer instant del partit es va denotar una gran diferència entre els dos equips, una diferència basada concretament en aspectes tècnics, tàctics i físics. D’aquests aspectes cal destacar, sobretot, el gran avenç en quan a intensitat. Cal apuntar, però, que molts dels jugadors poden exprimir-se al màxim degut a que la gran quantitat de convocats convida a l’entrenador, en aquestes alçades del curs, a fer molt rodatge i dissenyar pràcticament dos onces diferents.

El partit va començar amb certa normalitat, tantejant tant uns com d’altres al rival. El Cabrils, fidel a la seva filosofia de joc, no parava d’intentar sortir amb pilota controlada des de darrera i ho feia sense gaires dificultats degut a la poca pressió ofensiva d’un Arenys amb pocs efectius a dalt; però, a mida que en pocs minuts es van començar a denotar certes carències defensives i tàctiques de l’equip local, el joc del Cabrils va anar adquirint un carácter més agressiu i directe. Amb algunes que altres passades i jugades en profunditat van començar a arribar els gols. Uns gols que tenien novament un nom propi: Sofi. El davanter del Cabrils va marcar 5 gols en aproximadament 30min. Molts dels gols aconseguits, però, van gaudir de l’ajuda, sempre involuntària, de l’equip contrari, el qual va cometre moltes errades defensives. D’aquesta manera els visitants marxaven al descans amb una avantatge, ja força escandalosa, de 0-7. La segona part va ser més del mateix, però el fet de portar aquesta ventatge al marcador i de que l’equip local perdés la poca confiança amb la que va jugar la primera part, va fer que els jugadors cabrilencs comencecin a trobar el camí del gol encara amb més facilitat. Novament, amb moltes passades a l’espai i algunes triangulacions força interessants, van començar arribar més gols. Al final van ser un total de 19, que van deixar força clarividents les diferències(esmentades a l’inici de la crónica) entre ambdós equips.

Partint de l’anterior resultat (La Salle 1- Cabrils 5), arribem a la conclusió de que, tot i que els rivals no eren d’entitat, aquest equip té, en comparació a la pretemporada anterior, més arribada i contundència en els últims metres.

En el partit celebrat a Arenys es va veure un equip cada vegada més rodat, un equip que poc a poc comença a agafar la forma óptima de cara a l’inici lliguer i que ja es prepara per lluitar pel primer títol de la temporada, un clàssic: el Trofeig de l’Amistat, el qual aquest any se celebrará al camp del At. Masnou (Ocata).


-GOLS: Sofi(5), Illa(2), Aleix(1), Sergio(4), Regol(1), Cuende(2), Soffian(1), Drago(2), David C.(1).(dades sense confirmar)

-Comentaris: Partit celebrat a un renovat Camp Municipal d’ Arenys de Munt, que gaudeix d’unes instal·lacions esportives envejables.

Crónica del partit La Salle 1 – CE.Cabrils 5

AMB CONTUNDÈNCIA

(Diumenge 30 d'agost del 2009, Premià de Mar)

Ambició des del primer instant del partit, joc de pressió sobre la sortida de l’equip rival i, finalment, definició

Des del primer minut del partit es va notar que a aquestes alçades de la pretemporada a més d’un li entra la por escènica de quedar-se sense fitxa. I es que davant d’una Salle força renovada, això es denota en veure a una plantilla amb aires juvenils, els cabrilencs han demostrat una barreja de bona forma física i un alt grau d’enteniment del sistema.
Agraits pel fet d’haver pogut gaudir de 2 dies de descans després d’una segona setmana de pretemporada força dura(amb partit inclós contra el juvenil del Ricoh Premià), els jugadors del Cabrils van saltar a la gespa del camp de la Salle sota una calor asfixiant (situem el partit a les 12h del migdia d’un diumenge d’agost), la qual cosa impedia realitzar un treball físic al 100%.
Tot i les circumstàncies adverses, calor i sobrecàrregues musculars en molts jugadors, els integrants de l’equip blanc i negre van començar el match ben forts: 1er minut i primer gol del partit. En un entrebanc defensiu de la Salle, intentant treure la pilota des del darrere, Sofian va aprofitar la binentesa per adelantar al Cabrils en el marcador. Aquest detall podríem dir que es el reflexe del que possiblement es va demanar(temporada passada) i es demana a l’equip: ambició des del primer instant del partit, joc de pressió sobre la sortida de l’equip rival i, finalment, definició. Amb aquest gol, força prematur, es va veure com l’equip local perdia part de la confiança que semblaven haver dipositat, en un principi, sobre el seu sistema defensiu en quan a sortida de pilota es refereix. El partit des d’aquell instant ja es podia preveure com seria, tenint en compte factors tant determinants com les reduïdes mides d’aquell camp de futbol (estret i curt). Mentre el Cabrils intentava trenar jugades que encaixin poc a poc amb les consignes del sistema (com la sortida de pilota, les cobertures, els canvis d’orientació, la pressió, etc.), La Salle es dedicava a perdre més i més confiança en la defensa i començava a utilizar el que s’anomena, en termes vulgars, com a tàctica del “patadón”. Poques jugades de perill a favor dels locals i moltes per part dels visitants. Sofian, una de les cares noves de l’equip cabrilenc, es reivindicava com a seriós aspirant a davanter marcant les diferències en els últims metres. Ni més ni menys que tres gols a la primera part i un altra a la segona el situaven com a golejador destacat de la pretemporada. I és que encara que durant la pretemporada no s’hi jugui cap títol(exceptuant el Trofeu de l’Amistat) ningú pot discutir que és esencial arribar a la primera jornada de lliga amb jugadors farcits de confiança; com és, de ben segur, el cas d’aquest davanter centre.

El partit no va tenir gaire més història que la d’un partit de principi de pretemporada, amb moltes rotacions, noves cares i inici d’acompliment de consignes. A destacar el gol d’una també cara nova, però ja coneguda per temes familiars (el seu germà, Christian, és intengrant de la plantilla), : en Jordi Llorente “Tifa” (procedent del Vilassar de Dalt). També cal apuntar que l’entrenador de l’equip visitant, l’Albert Sanchez, va poder formar 2 equips diferents(amb alguna que altra variació) ja que en aquell partit, a diferència de l’equip local que contava amb menys canvis, es van arribar a convocar fins a 21 jugadors, dels gairebé 30 que estan en disposició de dur a terme aquesta primera part de la pretemporada.

GOLS: Sofi(4), J.Llorente(1)
Comentaris: Gol encaixat després del refús del porter Sergio, al parar una pena màxima.