(Dissabte dia 19 de setembre del 2009, Cabrils)
AQUEST ÉS EL CAMÍ!
Igualtat, només, al marcador
Partit igualat en quan a resultat però no pas en quan a joc. Possiblement els últims dos gols aconseguits per David Rosas “Rosas” (minuts 85 i 90) van premiar als cabrilencs amb un resultat més que merescut.
El primer gol del partit el va aconseguir Borja Bou, qui en una de les múltiples jugades d’atac va aconseguir batre al porter rival. El gol, en sí, va ser transformat amb bastanta fortuna, doncs va ser un centre/xut amb rosca que es va anar tancant i al qual el porter no va poder reaccionar. Durant la primera part, i gairebé tota la segona, l’equip visitant es va dedicar a aguantar força bé tots els atacs del Cabrils però no pas a crear joc. Tot i això el Cabrils segueix gaudint d’una punteria poc eficaç i, sense anar més lluny, podem quantificar fins a unes 6 ocasions clares de gol que no varen ser capaços de materialitzar.
Però la segona part anava a deparar alguna que altra sorpresa i en una de les moltes pilotes llargues que enviaven els visitants a l’àrea del Cabrils, l’exjugador cabrilenc Dani va rebre un petit cop durant la lluita aèrea amb el central Couto. Sorprenentment, aquest petit incident (en tots els salts es dóna) va ser interpretat per l’arbitre com a agressió voluntària del central i va assenyalar la pena màxima i de retruc va expulsar amb vermella directa al jugador local. Per a desgràcia dels visitants davant del punt de penal es situava el veterà i respectat porter Christian Peralta, el qual en un acte de reflexes va aturar el penal llençat a la seva banda esquerra. D’aquesta manera el Cabrils no es va venir a baix després de l’expulsió del seu central, sinó tot el contrari.
AQUEST ÉS EL CAMÍ!
Igualtat, només, al marcador
Partit igualat en quan a resultat però no pas en quan a joc. Possiblement els últims dos gols aconseguits per David Rosas “Rosas” (minuts 85 i 90) van premiar als cabrilencs amb un resultat més que merescut.
El primer gol del partit el va aconseguir Borja Bou, qui en una de les múltiples jugades d’atac va aconseguir batre al porter rival. El gol, en sí, va ser transformat amb bastanta fortuna, doncs va ser un centre/xut amb rosca que es va anar tancant i al qual el porter no va poder reaccionar. Durant la primera part, i gairebé tota la segona, l’equip visitant es va dedicar a aguantar força bé tots els atacs del Cabrils però no pas a crear joc. Tot i això el Cabrils segueix gaudint d’una punteria poc eficaç i, sense anar més lluny, podem quantificar fins a unes 6 ocasions clares de gol que no varen ser capaços de materialitzar.
Però la segona part anava a deparar alguna que altra sorpresa i en una de les moltes pilotes llargues que enviaven els visitants a l’àrea del Cabrils, l’exjugador cabrilenc Dani va rebre un petit cop durant la lluita aèrea amb el central Couto. Sorprenentment, aquest petit incident (en tots els salts es dóna) va ser interpretat per l’arbitre com a agressió voluntària del central i va assenyalar la pena màxima i de retruc va expulsar amb vermella directa al jugador local. Per a desgràcia dels visitants davant del punt de penal es situava el veterà i respectat porter Christian Peralta, el qual en un acte de reflexes va aturar el penal llençat a la seva banda esquerra. D’aquesta manera el Cabrils no es va venir a baix després de l’expulsió del seu central, sinó tot el contrari.
Nous aires i premi
Amb un mogut Xavi Raboso, incoporat com a davanter a la segon part, i amb la incorporació de David Rosas, el Cabrils va agafar aire i va poder aguantar el resultat i inclús sentenciar el partit. Després que l’arbitre expulsés, per un cop al cap a Aleix Palacios, a
un jugador del Premianense el partit va agafar una velocitat diferent que va ser aprofitada pels locals i no pas pels visitants. En una jugada de murri, Raboso va provocar l’expulsió d’un central del Premianense. Aquesta mateixa falta va ser transformada per Rosas (2-0), qui amb un xut executat a la perfecció sentenciava definitivament el partit a favor dels cabrilencs. Finalment, els visitants, inmersos en un ambient de caos després d’una nova expulsió, van perdre el fil del partit i van rebre el últim i definitiu gol (3-0). Aquest últim gol va ser transformat pel mateix D.Rosas, el qual va aprofitar un excel·lent servei de banda de Joan Díaz per acompanyar la pilota fins a dins la porteria. A seguir així
El CE.Cabrils, el passat dissabte, va demostrar que no tant sols vol ser un equip competitiu sinó que, de fet, ho és. Dues jornades i 4
punts no està gens malament per començar una temporada en la qual aquest conjunt vol aspirar a acabar d’entre els 5 primers classificats. De moment tant sols uns petits detalls al primer desplaçament (Llavaneres 4- 4 Cabrils) impedeixen que els cabrilencs estiguin al capdamunt de la classificació. Però això, a aquestes alçades és totalment anecdòtic; doncs serà la regularitat qui tingui la última paraula. El que sí que podríem dir és que aquest és el camí a seguir: el camí de millorar i corregir partit rere partit; el camí, en definitiva, en que puntuar fora de casa i fer-se forts com a locals seran les principals consignes per estar a dalt de tot.GOLS: Borja Bou, D.Rosas (2)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada