divendres, 9 d’abril de 2010

Crònica del CE.Cabrils 4 - 2 Sant Pol de Mar 26ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional






PARTIDÀS I TRES PUNTS ÈPICS




(Municipal de Cabrils, dissabte 3 d'abril del 2010)




J.Llorente protegint l'esfèric durant el partit d'anada celebrat a Sant Pol. Imatge d'arxiu.

El titular no enganya i això es el que va passar durant el passat dissabte a Cabrils: un “partidàs” i la consecució, gràcies a aquest, de tres punts molt difícils. I tot això no només pel rival que es tenia davant sinó per com es va donar el partit en sí.

El Sant Pol visitava el Municipal amb la clara intenció de sumar els tres punts per poder seguir lluitant en les posicions capdavanteres, però ja sabien que els cabrilencs ni molt menys els hi posarien les coses fàcils. Només cal recordar el gran partit que van realitzar a la primera volta (0-0 i suspès per l’incident del capità del Cabrils, Christian Llorente, que va perdre el coneixement i va ser traslladat a l’Hospital enmig d’un clima de tensió i preocupació impactant), fent els millors 60 minuts de tota la temporada (als quals només els va faltar aconseguir marcar). És curiós, però el Cabrils ha tornat a realitzar els millors minuts de la temporada contra el mateix rival. En aquest cas no ha estat una qüestió de joc (com a Sant Pol) sinó d’actitud.
Els locals van començar millor impossible i en la primera ocasió de la qual es va gaudir van sumar el primer gol de l’encontre (1-0). El va marcar Jordi després d’empènyer una bona centrada de Sofi2. A partir de llavors els dos equips anirien intercanviant mútuament una possessió de pilota que no suposaria la creació, en cap moment, d’ocasions de perill per part d’un Sant Pol que buscava l’empat a un. I aquest empat només el van poder trobar al minut 41 de la primera, i gràcies a un penal un pèl dubtós. Diem això de dubtós perquè és d’aquelles accions que mai s’acostumen a xiular, ja que va ser un intercanvi d’empentes i cops al primer pal d’un córner. L’àrbitre va considerar que el jugador del Cabrils, Christian Llorente, havia agredit al jugador del Sant Pol i que allò s’havia de sancionar amb vermella directe i penal. Els visitants van transformar la pena màxima (1-1) i encaraven la segona part amb un resultat positiu i amb un jugador més.

Els 15 minuts de descans van servir per reflexionar al vestuari sobre com havia anat la primera part i com s’havia de continuar encarant la segona meitat. L’actitud de l’equip havia estat excel•lent i el nivell de joc igualat al dels visitants. El fet de sortir al terreny de joc amb un menys feia que els jugadors del Cabrils passessin de donar el 100% a donar un 110% per poder contrarestar la manca d’un company durant els 45 minuts restants. I de fet així és com van sortir a la represa i en pocs minuts van aconseguir donar la sorpresa i, amb un home menys, es van tornar a posar per davant en el marcador (2-1). El gol va venir d’una nova bona passa de Sofi2 que va ser aprofitada per Casi per foradar la porteria rival des de la l’extrem dret de l’area petita que defensava el porter del Sant Pol. Aquest gol li donava aire a un Cabrils que amb el pas del minuts aniria denotant un cert cansament tant físic com psicològic. Aquest desgast es va veure reflectit en forma de l’empat a dos per part del Sant Pol després d’un contraatac molt ràpid. Semblava que aquest gol podia ser l’última senyal de vida que podia defensar el Cabrils en aquell difícil partit, però tot i patir una nova expulsió (Prieto) els locals van demostrar que l’actitud és vital per tirar endavant els partits i van fer uns 20 minuts finals dignes de ser recordats. Del minut 70 al 90 es van aguantar molt bé totes les línies i per tant el Sant Pol, malgrat jugar amb dos jugadors més, no va donar gaires sensacions de perill. Si a aquesta bona actitud defensiva li sumes les ganes de tirar endavant el match i la sort de cara a gol, el resultat final és el d’una victòria èpica. Van ser els últims vint minuts els que ens van regalar dos gols més (Sofi amb un excel•lent remat de cap i Quim al enviar a l’esquadra un refús dins l’àrea rival) que ni locals ni visitants podien esperar. La sort és dels qui la busquen, i aquests dos gols van ser com a conseqüència de l’actitud dels cabrilencs, un equip que sempre ha buscat la fortuna del gol i que en aquest partit la va trobar jugant amb inferioritat numèrica.

És una llàstima no celebrar aquestes victòries lluitant en posicions capdavanteres (com el Sant Pol), però aquest any ha estat el gol el que no ha permès que el Cabrils estigui més amunt. Ara ja no hi ha temps per lamentar-se i s’ha de continuar lluitant per seguir demostrant que de cara a l’any vinent aquest club té una posició assegurada a dalt de la classificació.

Enhorabona a tots per aquest partit!






GOLS: Jordi, Casi, Sofi2 i Quim
DCC
PD: s'intentarà actualitzar més ràpid el blog. Disculpeu...

Cap comentari:

Publica un comentari