Crònica del UD Águilas 0 – 0 CE.Cabrils 7ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

EL CABRILS EMPATA AL CAMP DEL ÁGUILAS I SEGUEIX SENSE GUANYAR A DOMICILI

(Diumenge dia 25 d’octubre del 2009, Municipal de Badalona Sud)

El partit va tenir molt poca història. Possiblement el que era d’esperar en un camp d’aquells on es vol veure de tot menys futbol. Si aquesta era la premisa dels locals ben al contrari era la dels visitants i així ho va demostrar el CE. Cabrils. El problema recau en la necessitat de definir la infinitat de jugades trenades pels jugadors de l’Albert Sànchez. El d’Arenys sempre aposta pel futbol però en aquests camps gaudir de la possessió de la pilota és demanar, a crits, milers de faltes. I aixì va ser tot el partit, un partit dominat pel Cabrils però amb continues aturades de joc, la qual cosa tallava el ritme del match i en dificultava molt les opcions visitants.
Tant a la primera part com en la segona podem resumir que el Cabrils va gaudir de la pilota i de totes les ocasions de perill. Els locals tant sols es van apropar en dues o tres ocasions de contraatac. Va ser a la primera part quan van succeïr dos fets que bé podrien haver marcat l’esdevenir del partit però les decisions d’un fluix col·legiat no ho van permetre. El primer d’aquests fets va ser una falta comesa pel porter visitant Christian Peralta. L’àrbitre no va considerar al porter com a últim home i no li va mostrar la tarjeta vermella. La segona qüestió fa referència a un clar penalti sobre Enric Illa que no va ser assenyalat com a tal. Aquest primer assalt, clarament dominat pel Cabrils i amb nombroses ocasions dels visitans, acabava amb un injust empat a zero gols.

La segona part del match va ser més del mateix, però l’autobús que va aparcar l’equip local va ser encara més descarat que el de la primera meitat, inclús el nivell d’intensitat defensiva i de duresa de l’Águilas va augmentar fins a tal punt d’acabar el partit amb nou jugadors(expulsions molt cap al final del match). D’aquesta manera era força difícil foradar la porteria contrària i a mida que el Cabrils anava fallant les claríssimes ocasions de gol ja es podia preveure que el partit acabaria amb un empat força trist.
Taules en un camp on les coses t’han d’anar de cara força aviat per poder aspirar a quelcom més que un punt.


Reflexionar

“El CE Cabrils compta per victòries els primers partits de lliga celebrats a casa i això es planteja com a premisa imprescindible de cara a acabar la temporada entre els millors”.

D’aquesta manera començàvem la crònica del passat dissabte, després d’un magistral encontre davant el Poblenou 2000. En aquesta ocasió, i tractant-se d’un partit celebrat a domicili, no podem dir res semblant. El Cabrils d’aquesta temporada segueix sense guanyar un partit fora de casa (tres empats i una derrota). Si mirèssim per sobre els números podríem dir que aquests no estan gens malament, però si analitzem els resultats en comparació al transcurs dels partits arribem a la conclusió de que el Cabrils va regalant els punts allà on va. Segurament, també deuen pensar així equips forts com Llavaneres o Badalona Sud, aquests però sí que coneixen la victòria a camp contrari. Qui continua ben fort són el Pomar, que va aconseguir un punt d’or al difícil camp del Sant Pol de Mar, i el Masnou At, aquests últims pugen a una sorprenent segona posició a la classificació. Si bé és cert que això acaba de començar, és vital el fet d’engegar d’una vegada per totes el marcador de victòries a domicili, ja que, sinó, amb la combinació de victòries a casa i empats a fora el Cabrils tan sols aspirarà a estar dins la mitja taula però mai en posicions que donen accés a un hipotètic ascens de categoria. Un empat in extremis del Llavaneres, mil errors a Molinos, derrota al minut 90 a Juventus i falta de definició al camp d’un trist Águilas. Queda clar, doncs, que resoldre els partits igualats lluny de casa és una matèria urgent ja que, tranquilament, el Cabrils podria estar empatat a punts amb el líder de la classificació.


GOLS:

D.C.C ; fotografies by Sergio Zayas (gràcies crack!)

Crònica del CE.Cabrils 4 - 2 Poblenou 2000 6ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

ROSAS FA HISTÒRIA: HATTRICK DE FALTES DIRECTES

(Dissabte dia 17 d’octubre del 2009, Municipal de Cabrils)

El CE Cabrils compta per victòries els primers partits de lliga celebrats a casa i això es planteja com a premisa imprescindible de cara a acabar la temporada entre els millors.


El match

El partit, gairebé en la seva totalitat, va estar molt disputat i inclús podríem dir que el Cabrils va patir a l’hora d’intentar crear joc i arribar a l’area contrària. Un fort pressing ofensiu de ambdos equips va fer que tant a uns com altres els costés horrors traspassar pilotes de la línia defensiva a la línia de creació de mitjos. Durant la primera part tant sols comptabilitzem unes tres arribades de tots 2 equips. D’aquestes podem destacar la falta de punteria dels cabrilencs i la bona actuació del porter local Christian Peralta, amb aturades de mèrit(alguna d’elles amb certa polèmica, doncs es van demanar unes mans d’aquest al tallar un contraatac –imatge-). Tot i el poc perill que es va crear, aquesta primera part ens va regalar dos bons gols. El primer d’ells va ser el que adelantava als locals, mitjançant un llançament de falta de D.Rosas (1-0). El segon gol de l’encontre va ser el de l’empat dels visitants, després de transformar en gol un ràpid contraatac(1-1).

Anades i tornades d’uns i altres i sense un clar dominador. Així acabava la primera part del match. L’inici de la segona part ens va portar, com ja ve essent habitual, un ritme diferent. Tant diferent que en tant sols 2 minuts els visitans van fer el que a la primera tant els havia costat: perforar la porteria dels locals. El 1-2 va venir després d’una jugada molt ràpida i una internada a l’àrea en que, sense ànim de criticar, la defensa del Cabrils es va mostrar força passiva. D’aquesta manera, amb una badada defensiva, semblava repetir-se el que va passar al camp de la Juventus. Però en aquest cas era diferent, ja que els locals tenien tota la segona part per devant per poder reaccionar.

Rosas, a l’alçada de jugadors mítics com Mihajlovic

A partir d’aquí tant sols podem resumir el match en una paraula: Rosas.
Diem Rosas perquè va ser aquest jugador qui, durant el transcurs de la 2a part, va transformar dues faltes directes, totes dues apuntant a l’esquadra rival, en el 3-2. Hem de recordar que el mateix David Rosas ja havia marcat un gol de falta a la primera part. D’aquesta manera el jugador cabrilenc aconseguia una fita que, ignorant segur que moltes dades oficial, pocs jugadors han aconseguit en aquesta i en moltes altres categories. Sense anar més lluny a nivell professional tant sols es recorda un hattrick de faltes del jugador croata Mihajlovic. El Bombardero de Borovo (per la ciutat on es va criar), així és com el coneixen, va anotar 3 gols en un mateix partit l’any 1998. Va ser concretament com a jugador de la Lazio i enfrontant-se al seu ex-equip, la Sampdoria. Els gols de Rosas no van ser televisats ni van donar la volta al mòn, però els qui vàrem presenciar el partit entre el Cabrils i el Poblenou 2000 mai oblidarem el manual de llençament de faltes que ens va mostrar el jugador cabrilenc; un manual que està a l’alçada de grans llençadors com Koeman, Pantic, Mihajlovic, Rivaldo, Juninho, David Beckham, Ronaldinho, o C.Ronaldo.

De la resta del match tant sols podem destacar l’aparició de dos jugadors que incorporats a la 2ª part i que gaudirien de cert protagonisme. Estem parlant de Enric Illa i Xavi Raboso, els quals van convertir un magnífic contraatac en el definitiu 4-2.

Intensitat

Possiblement és un dels aspectes que més comptaran per aconseguir gran part dels punts que es disputaran en aquesta llarga lliga. La intensitat es planteja com a una necessitat en cada partit. Possiblement les ofertes futbolístiques d’equips com el CE.Cabrils, el Llavaneres o la Juventus són les més atractives; però sovint són les menys premiades. Normalment són els equips que juguen amb més intensitat (en alguns casos diga-li “agressivitat”) els qui es mantenen en les posicions capdavanteres.
Mantenir una bona oferta futbolística alhora que mostrar-se com a un equip fort i amb carácter seria una fòrmula perfecte de cara a plantejar aquesta temporada.

GOLS: David Rosas(3), Xavi Raboso.

D.C.C

PD: PIPORRACU PICHICHI.

Crònica del AC Juventus 2 - 1 CE.Cabrils 5ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

3 PUNTS A LA BROSSA

Fotografia dels vestuaris del Municipal Can Xalant


(Dissabte dia 10 d’octubre del 2009, Municipal Can Xalant- Matarò)


El Cabrils, coneixedor de la dificultat del rival, arribava a Mataró amb l' única intenció d’emportar-se els 3 punts. Tal va ser la dificultat que aquells 3 punts es van quedar a casa i no van viatjar cap a Cabrils. El partit, però, no va ser tan difícil com es pintava i tot i la igualtat entre tots dos equips, va ser el Cabrils qui va ser jutge del partit.

Primera part desaprofitada…
Els visitants, tot alternant la possessió de pilota amb els locals, van gaudir en tot moment de les ocasions més clares de gol; encara que, com ja ve essent habitual, quan el partit no s’afronta amb una clara convicció als cabrilencs els costa un horror definir.
La primera part podríem descriure-la com a un joc de tú a tú en que els grans espais creats, sobretot gràcies a l’amplada del terreny de joc, van ser els protagonistes en gairebé totes les ocasions que es van crear. Sobretot amb internades per banda dels extrems Toti i Illa i amb alguna pilota aprofitada per Sofi1. Tot i això només es van provocar 3 o 4 faltes perilloses i un xut al travasser. Cap d’aquestes ocasions va tenir una conseqüència en el marcador i el primer assalt acabava amb el 0 a 0 incial.

Pluja d’ocasions
Sota una pluja ben fina els equips començaven una segona part que anava a adquirir, com era d’esperar, un nou ritme. Possiblement el fet de que cap dels dos equips es conformés amb l’empat va fer que el match s’accelerés en molts sentits. Les jugades i triangulacions d’ ambdues esquadres eren molt més ràpides, les passades cap a extrems molt més precipitades i, finalment, la successió de jugades de perill més constant. Tot i això, novament va ser el Cabrils qui més empenyava al marcador perquè aquest es transformés en el 0-1. Aquest, finalment i després de molta insistència, va arribar com a conseqüència d’un penal provocat per Xavi Raboso, després d’un magistral i rapid contraatac dels visitans. La pena màxima va ser transformada, sense cap mena de problema, per Sofi2. A partir d’aquell instant les ordres des de l’àrea tècnica eren clares: aguantar la posició i conservar la possessió de la pilota era la millor manera de defensar aquella victòria.

Tempesta…
Malgrat els intents del Cabrils per intentar acomplir amb aquella màxima res varen poder fer durant uns últims 5 minuts que seràn per oblidar. En 5 minuts es va llençar per la borda tot el treball dut a terme durant els anteriors 85’. Es va perdre la noció d’aguantar aquella posició vital en el camp i gran part de l’equip va oblidar la seva responsabilitat dins el terreny de joc. En concret van ser 2 jugades claus que no es poden concedir per res del món: un penal en contra (1-1) -unes mans dubtosses però, en tot cas, innecessàries- i una internada a l’àrea sense gaire oposició (2-1).
Porteria rècord: 2 gols en 5minuts (imatge adjunta)

En definitiva...
Només podem dir que aquest partit ha de servir per aprendre, per aprendre a saber com s’han de llegir els partits depenent dels contextos, els resultats i les situacions. Però no només és saber llegir el partit, perquè molts jugadors eren conscients del que tocava fer, sinó realitzar el sobreesforç que suposa materialitzar una correcta lectura del macth. Això és el que va faltar dissabte al camp de la Juventus, i això és el que no pot tornar a succeir si, veritablement, els cabrilencs volen aspirar a les posicions capdavanteres.


Comentaris: Christian Peralta (porter i capità del CE Cabrils) va haver de jugar uns 10 minuts com a jugador de camp. La causa d’aquesta anècdota va ser que, a falta d’un jugador de camp suplent, el porter reserva va substituir al lesionat D.Casany. El porter del Cabrils, de fet, ja havia exercit com a jugador degut a algun cas similar, però d’això, cal remarcar, ja en fa molts anys.

Gols: Sofi2 (p)

D.C.C

Crònica del CE.Cabrils 5 – 1 CF Canet 4ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

(Dissabte dia 3 d’octubre del 2009, Municipal de Cabrils)


QUE PASSI EL SEGÜENT!

Això és el que semblen dir els jugadors del Cabrils quan juguen a casa. Dos partits a casa, dues golejades de mèrit.

Doble penalti

El partit va començar millor impossible: bon joc del Cabrils i penalti a favor (imatge). Aquest penalti va ser transformat per D.Rosas (1-0); qui, cal recordar, la setmana anterior va fallar la pena màxima al nefast desplaçament a Molinos. Amb l’1 a 0 en el marcador el Canet va adquirir uns nous aires; possiblement un intent de reacció que donava la sensació de ser envà. Però no va ser així i van provocar, novament, el segon penalti del match. Aquest penalti va suposar l’empat (1-1) i, en conseqüència, la ràpida i sorprenent reacció d’un Canet que semblava voler mostrar els seus credencials. Però, res. Durant uns 10 minuts el partit va ser un anar i tornar dels dos equips; tot i que aquest anar i tornar va estar marcat pel típic control de possessió dels cabrilencs i les pilotes llargues del Canet. Però aquesta primera part havia de deparar dues sorpreses més: La primera de totes va ser la que es refereix al defensa del Cabrils Edu Prieto, qui va ser expulsat per una doble groga més que discutible (dues faltes: dues tarjes). La segona sorpresa, en aquest cas positiva, va ser un remat de cap de J.Llorente “Tifa”, que va significar el 2-1. Un marcador que premiava el treball dut a terme pels homes de l’Albert i que, en definitiva, donava certs aires de positivisme a un partit que, amb l’expulsió de Prieto, es podria haver complicat molt i molt.

Segones parts de luxe

Queda força clar que el Cabrils és un dels equips que millor està físicament; doncs és a les segones parts on arriba el seu clímax futbolístic. És a les segones parts on els cabrilencs acaben decantant(o ho intenten, com a Molinos o Llavaneres), amb gols i joc, la balança al seu favor.
En aquest cas, la segona part contra el Canet va tenir molt més mèrit que qualsevol altra, ja que el Cabrils, després de les expulsions de E.Prieto, Sofi2, i Joan Díaz (totes per doble groga), va acabar el partit jugant amb tant sols 7 jugadors de camp (més el porter). Aquesta anècdota bé li podria haver costat ben cara, ja que una nova expulsió hagués suposat la pèrdua inmediata del partit per 0-3. Per sort, i amb el partit ben controlat, els jugadors locals van aguantar magníficament i van tancar la segona part amb 3 gols més. Possiblement el més important d’aquests va ser l’aconseguit, novament, per D.Rosas; qui va aprofitar un refús de la defensa visitant per foradar, amb un xut potent, la xarxa de l’equip rival. Aquest gol va significar el 3-1 i la sentència definitiva en el marcador d’un partit que, amb el 2 – 1 i jugant amb dos jugadors menys, es podria haver complicat de mala manera. Finalment el marcador de 3-1 va ser maquillat en dues ocasions més: el 4-1 va arribar després de que Illa transformés un penal provocat per Sofi; i el 5-1 va venir en una jugada de contraatac on D.Casany, amb una excel·lent baselina, tancava un marcador escandalós que dóna una empenta gegant als cabrilencs.

L’ambient de grup és l’antídot perfecte

Si la setmana passada ens queixàvem de falta de precisió, en aquesta jornada tot el contrari: ni més ni menys que 5 van ser les vegades que el porter del Canet va haver de recollir la pilota de dins la seva porteria. El 5 a 1 deixa força clar que aquest Cabrils és un equip en plena progressió, un equip que, partit rere partit, va maquillant els errors comessos en els anteriors. El més positiu de tot, a part dels resultats, és que aquesta progressió es deu, possiblement, a l’ambient de grup que es respira en aquesta plantilla, un ambient que es veu reflexat en forma de bona sintonia dins i fora del terreny de joc.


GOLS: D.Rosas (p), J.Llorente, D.Rosas, E.Illa(p), D.Casany.

D.C.C