Crònica del AC Juventus 2 - 1 CE.Cabrils 5ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional

3 PUNTS A LA BROSSA

Fotografia dels vestuaris del Municipal Can Xalant


(Dissabte dia 10 d’octubre del 2009, Municipal Can Xalant- Matarò)


El Cabrils, coneixedor de la dificultat del rival, arribava a Mataró amb l' única intenció d’emportar-se els 3 punts. Tal va ser la dificultat que aquells 3 punts es van quedar a casa i no van viatjar cap a Cabrils. El partit, però, no va ser tan difícil com es pintava i tot i la igualtat entre tots dos equips, va ser el Cabrils qui va ser jutge del partit.

Primera part desaprofitada…
Els visitants, tot alternant la possessió de pilota amb els locals, van gaudir en tot moment de les ocasions més clares de gol; encara que, com ja ve essent habitual, quan el partit no s’afronta amb una clara convicció als cabrilencs els costa un horror definir.
La primera part podríem descriure-la com a un joc de tú a tú en que els grans espais creats, sobretot gràcies a l’amplada del terreny de joc, van ser els protagonistes en gairebé totes les ocasions que es van crear. Sobretot amb internades per banda dels extrems Toti i Illa i amb alguna pilota aprofitada per Sofi1. Tot i això només es van provocar 3 o 4 faltes perilloses i un xut al travasser. Cap d’aquestes ocasions va tenir una conseqüència en el marcador i el primer assalt acabava amb el 0 a 0 incial.

Pluja d’ocasions
Sota una pluja ben fina els equips començaven una segona part que anava a adquirir, com era d’esperar, un nou ritme. Possiblement el fet de que cap dels dos equips es conformés amb l’empat va fer que el match s’accelerés en molts sentits. Les jugades i triangulacions d’ ambdues esquadres eren molt més ràpides, les passades cap a extrems molt més precipitades i, finalment, la successió de jugades de perill més constant. Tot i això, novament va ser el Cabrils qui més empenyava al marcador perquè aquest es transformés en el 0-1. Aquest, finalment i després de molta insistència, va arribar com a conseqüència d’un penal provocat per Xavi Raboso, després d’un magistral i rapid contraatac dels visitans. La pena màxima va ser transformada, sense cap mena de problema, per Sofi2. A partir d’aquell instant les ordres des de l’àrea tècnica eren clares: aguantar la posició i conservar la possessió de la pilota era la millor manera de defensar aquella victòria.

Tempesta…
Malgrat els intents del Cabrils per intentar acomplir amb aquella màxima res varen poder fer durant uns últims 5 minuts que seràn per oblidar. En 5 minuts es va llençar per la borda tot el treball dut a terme durant els anteriors 85’. Es va perdre la noció d’aguantar aquella posició vital en el camp i gran part de l’equip va oblidar la seva responsabilitat dins el terreny de joc. En concret van ser 2 jugades claus que no es poden concedir per res del món: un penal en contra (1-1) -unes mans dubtosses però, en tot cas, innecessàries- i una internada a l’àrea sense gaire oposició (2-1).
Porteria rècord: 2 gols en 5minuts (imatge adjunta)

En definitiva...
Només podem dir que aquest partit ha de servir per aprendre, per aprendre a saber com s’han de llegir els partits depenent dels contextos, els resultats i les situacions. Però no només és saber llegir el partit, perquè molts jugadors eren conscients del que tocava fer, sinó realitzar el sobreesforç que suposa materialitzar una correcta lectura del macth. Això és el que va faltar dissabte al camp de la Juventus, i això és el que no pot tornar a succeir si, veritablement, els cabrilencs volen aspirar a les posicions capdavanteres.


Comentaris: Christian Peralta (porter i capità del CE Cabrils) va haver de jugar uns 10 minuts com a jugador de camp. La causa d’aquesta anècdota va ser que, a falta d’un jugador de camp suplent, el porter reserva va substituir al lesionat D.Casany. El porter del Cabrils, de fet, ja havia exercit com a jugador degut a algun cas similar, però d’això, cal remarcar, ja en fa molts anys.

Gols: Sofi2 (p)

D.C.C