dimecres, 28 d’octubre del 2009

Crònica del UD Águilas 0 – 0 CE.Cabrils 7ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional




EL CABRILS EMPATA AL CAMP DEL ÁGUILAS I SEGUEIX SENSE GUANYAR A DOMICILI

(Diumenge dia 25 d’octubre del 2009, Municipal de Badalona Sud)

El partit va tenir molt poca història. Possiblement el que era d’esperar en un camp d’aquells on es vol veure de tot menys futbol. Si aquesta era la premisa dels locals ben al contrari era la dels visitants i així ho va demostrar el CE. Cabrils. El problema recau en la necessitat de definir la infinitat de jugades trenades pels jugadors de l’Albert Sànchez. El d’Arenys sempre aposta pel futbol però en aquests camps gaudir de la possessió de la pilota és demanar, a crits, milers de faltes. I aixì va ser tot el partit, un partit dominat pel Cabrils però amb continues aturades de joc, la qual cosa tallava el ritme del match i en dificultava molt les opcions visitants.
Tant a la primera part com en la segona podem resumir que el Cabrils va gaudir de la pilota i de totes les ocasions de perill. Els locals tant sols es van apropar en dues o tres ocasions de contraatac. Va ser a la primera part quan van succeïr dos fets que bé podrien haver marcat l’esdevenir del partit però les decisions d’un fluix col·legiat no ho van permetre. El primer d’aquests fets va ser una falta comesa pel porter visitant Christian Peralta. L’àrbitre no va considerar al porter com a últim home i no li va mostrar la tarjeta vermella. La segona qüestió fa referència a un clar penalti sobre Enric Illa que no va ser assenyalat com a tal. Aquest primer assalt, clarament dominat pel Cabrils i amb nombroses ocasions dels visitans, acabava amb un injust empat a zero gols.

La segona part del match va ser més del mateix, però l’autobús que va aparcar l’equip local va ser encara més descarat que el de la primera meitat, inclús el nivell d’intensitat defensiva i de duresa de l’Águilas va augmentar fins a tal punt d’acabar el partit amb nou jugadors(expulsions molt cap al final del match). D’aquesta manera era força difícil foradar la porteria contrària i a mida que el Cabrils anava fallant les claríssimes ocasions de gol ja es podia preveure que el partit acabaria amb un empat força trist.
Taules en un camp on les coses t’han d’anar de cara força aviat per poder aspirar a quelcom més que un punt.


Reflexionar

“El CE Cabrils compta per victòries els primers partits de lliga celebrats a casa i això es planteja com a premisa imprescindible de cara a acabar la temporada entre els millors”.

D’aquesta manera començàvem la crònica del passat dissabte, després d’un magistral encontre davant el Poblenou 2000. En aquesta ocasió, i tractant-se d’un partit celebrat a domicili, no podem dir res semblant. El Cabrils d’aquesta temporada segueix sense guanyar un partit fora de casa (tres empats i una derrota). Si mirèssim per sobre els números podríem dir que aquests no estan gens malament, però si analitzem els resultats en comparació al transcurs dels partits arribem a la conclusió de que el Cabrils va regalant els punts allà on va. Segurament, també deuen pensar així equips forts com Llavaneres o Badalona Sud, aquests però sí que coneixen la victòria a camp contrari. Qui continua ben fort són el Pomar, que va aconseguir un punt d’or al difícil camp del Sant Pol de Mar, i el Masnou At, aquests últims pugen a una sorprenent segona posició a la classificació. Si bé és cert que això acaba de començar, és vital el fet d’engegar d’una vegada per totes el marcador de victòries a domicili, ja que, sinó, amb la combinació de victòries a casa i empats a fora el Cabrils tan sols aspirarà a estar dins la mitja taula però mai en posicions que donen accés a un hipotètic ascens de categoria. Un empat in extremis del Llavaneres, mil errors a Molinos, derrota al minut 90 a Juventus i falta de definició al camp d’un trist Águilas. Queda clar, doncs, que resoldre els partits igualats lluny de casa és una matèria urgent ja que, tranquilament, el Cabrils podria estar empatat a punts amb el líder de la classificació.


GOLS:






D.C.C ; fotografies by Sergio Zayas (gràcies crack!)

3 comentaris:

  1. Va faltar un pel de Roské!

    ResponElimina
  2. lo que falta es que os den con una varilla de mimbre en las canillas, marikas, no se pueen regalar mas puntos!!!!!!!!
    Ah lo de la roske tambien.

    ResponElimina