RETORN DE GONZALO I VICTÒRIA FÀCIL (NO HI HA CORRELACIÓ ENTRE AMBDÓS FETS)
12 de desembre del 2009 - Cabrils
S'arribava a aquest partit després d'un altre en què els cabrilencs ho van donar tot però la sort i el fet d'acabar jugant amb 10 jugadors no van acompanyar en l'anterior desplaçament a Badalona. Això feia que els jugadors es prenguessin aquest match com una revàlida. I així va ser i els 90 minuts, gairebé en la seva totalitat, van tenir dos colors: el blanc i el negre.
Una primera part farcida de jugades i triangulacions per part del Cabrils i una segona part que va tenir com a màxim protagonista a Gonzalo, ja que el davanter del Cabrils tornava a una convocatòria després d'estar un bon temps de baixa, van ser els trets més característics d'un partit al que el Pineda en cap moment va donar la cara. Un dels aspectes que més va acabar de sentenciar el match van ser les expulsions que van patir els visitants durant el segon període.
Victòria plàcida i necessària.
dissabte, 16 de gener del 2010
divendres, 11 de desembre del 2009
Crònica del Bufalá 2 - 1 CE.Cabrils 13ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional
INTENSITAT I SACRIFICI SENSE RESULTAT
Una primera part força incòmode pels visitans degut al fort nivell d'intensitat dels locals. Tot i això el control de pilota no va ser una constant en els locals sinó en els visitants. El partit, malgrat aquest fet, no tenia ni cap ni peus i estava ple d'imprecisions, sobretot per part dels cabrilencs, els quals no aconseguien connectar amb éxit moltes de les jugades d'atac. Aquest primer temps va tenir com a clau els primers 15 minuts durant els quals els locals van posar la por en el cos dels visitants fent un gol al contraatac(0-1). Aquesta estratègia, la del contraatac a base de pilotes llargues que continuament superaven la defensa maresmenca, va ser una de les premises de l'entrenador local per encarar un partit tant complicat com el del passat diumenge.
De cara la segona part les coses havien de cambiar molt perquè els visitants poguessin treure quelcom positiu del Municipal de Bufalà. I així va ser. Van cambiar moltes coses però no totes van ser positives. Quan el Cabrils va agafar la iniciativa en el partit -domini de la intensitat, joc, ocasions i possessió- va perdre el recentment incorporat Sofi2. El jove davanter es va autoexpulsar en una jugada polèmica en què a l'arbitre del match no li va tremolar la mà per enseyar-li la vermella directa quan tant sols portàvem 5 minuts d'aquest segon temps. Això semblava condemnar definitivament a un equip que, des d'una óptica sincera, no es mereixa aquest camí en el partit. Possiblement en aquell instant els visitants van treure el caràcter i les ganes de tirar endevant un partit que mai es podia perdre. Va ser en aquell instant, i aprofitant la inicial relaxació dels locals després de l'expulsió, quan Abel va rematar a la perfecció una centrada del jove juvenil Cuende(1-1). La tònica del partit a partir de llavors seria, sorprentment, la de control del partit del Cabrils davant d'un Bufalà clarament sorprés i orfe d'idees. Moltes transicions atac-defensa fins al final del partit però cap ocasió aprofitada ni per visitants ni locals. Va ser al minut 92 quan els locals, després d'un clamorós fora de joc no xiulat per l'arbitre, marcaven el gol de la victòria(2-1). Això era un cop molt dur per als cabrilencs, els quals s'havien deixat la pell (i més) en el difícil camp del Bufalà.
En definitiva, aquesta és una derrota que fa mal perquè ja en van unes quantes de seguides, però aquesta no hauria de trastocar els objectius d'un equip que sempre ha donat la cara en tots els partits i que quan els ha perdut ha estat per la mínima i sense cap mena de crítica que no sigui la de una falta de precisió i un plus de motivació extra. Els objectius segueixen sent els de mirar només cap a dalt, una part de la classificació que, n' estem convençuts, està desitjosa de tornar a rebre amb els braços oberts a un senyor equip com el Cabrils.
Ànims equip, i enhorabona als 10 xavals que es van deixar la pell durant la segona part a Badalona!
PD: A destacar el debut dels jugadors juvenils Cuende i Carlos Baselga en partit de lliga. Aixì com l'actuació del porter visitant, Christian Peralta, qui amb unes grans aturades de mèrit va ser un dels clars protagonistes del match.
Gol: ABEL
DCC
Una primera part força incòmode pels visitans degut al fort nivell d'intensitat dels locals. Tot i això el control de pilota no va ser una constant en els locals sinó en els visitants. El partit, malgrat aquest fet, no tenia ni cap ni peus i estava ple d'imprecisions, sobretot per part dels cabrilencs, els quals no aconseguien connectar amb éxit moltes de les jugades d'atac. Aquest primer temps va tenir com a clau els primers 15 minuts durant els quals els locals van posar la por en el cos dels visitants fent un gol al contraatac(0-1). Aquesta estratègia, la del contraatac a base de pilotes llargues que continuament superaven la defensa maresmenca, va ser una de les premises de l'entrenador local per encarar un partit tant complicat com el del passat diumenge.
De cara la segona part les coses havien de cambiar molt perquè els visitants poguessin treure quelcom positiu del Municipal de Bufalà. I així va ser. Van cambiar moltes coses però no totes van ser positives. Quan el Cabrils va agafar la iniciativa en el partit -domini de la intensitat, joc, ocasions i possessió- va perdre el recentment incorporat Sofi2. El jove davanter es va autoexpulsar en una jugada polèmica en què a l'arbitre del match no li va tremolar la mà per enseyar-li la vermella directa quan tant sols portàvem 5 minuts d'aquest segon temps. Això semblava condemnar definitivament a un equip que, des d'una óptica sincera, no es mereixa aquest camí en el partit. Possiblement en aquell instant els visitants van treure el caràcter i les ganes de tirar endevant un partit que mai es podia perdre. Va ser en aquell instant, i aprofitant la inicial relaxació dels locals després de l'expulsió, quan Abel va rematar a la perfecció una centrada del jove juvenil Cuende(1-1). La tònica del partit a partir de llavors seria, sorprentment, la de control del partit del Cabrils davant d'un Bufalà clarament sorprés i orfe d'idees. Moltes transicions atac-defensa fins al final del partit però cap ocasió aprofitada ni per visitants ni locals. Va ser al minut 92 quan els locals, després d'un clamorós fora de joc no xiulat per l'arbitre, marcaven el gol de la victòria(2-1). Això era un cop molt dur per als cabrilencs, els quals s'havien deixat la pell (i més) en el difícil camp del Bufalà.
En definitiva, aquesta és una derrota que fa mal perquè ja en van unes quantes de seguides, però aquesta no hauria de trastocar els objectius d'un equip que sempre ha donat la cara en tots els partits i que quan els ha perdut ha estat per la mínima i sense cap mena de crítica que no sigui la de una falta de precisió i un plus de motivació extra. Els objectius segueixen sent els de mirar només cap a dalt, una part de la classificació que, n' estem convençuts, està desitjosa de tornar a rebre amb els braços oberts a un senyor equip com el Cabrils.
Ànims equip, i enhorabona als 10 xavals que es van deixar la pell durant la segona part a Badalona!
PD: A destacar el debut dels jugadors juvenils Cuende i Carlos Baselga en partit de lliga. Aixì com l'actuació del porter visitant, Christian Peralta, qui amb unes grans aturades de mèrit va ser un dels clars protagonistes del match.
Gol: ABEL
DCC
Crònica 3el CE.Cabrils 2 - 3 At. Masnou 12ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional
DERROTA DAVANT L'ATLÈTIC DE MASNOU I PRIMER PAS ENRERA
El control de la pilota per part dels dos equips, i les jugades de perill per a tots dos conjunts durant la primera part; fins i tot un domini una mica més clar del At Masnou al començament i poc a poc, després del gol del Cabrils, un domini una mica més decantat cap als locals.
A la segona part inclús més ocasions del Cabrils però ninguna aprofitada (per variar). Mentre els locals desaprofitaven les ocasions, els vistants mataven el match en dos ocasions aïllades: un contraatac amb molt bona definició i una clamorosa errada defensiva dels locals. Un At.Masnou ben posicionat que va trobar en la figura del seu mitja punta, conegut com a “Mista”(per la seva similitud física a l’actual jugador del Depor), l’heroi del partit. El jove jugador del At. Masnou va aconseguir un hattrick que va servir per emportar-se, per la mínima, els tres punts del Municipal de Cabrils.
Important victòria dels visitants i fatal derrota per als locals, que comptaven els partits a casa amb victòries però que ja porten 2 jornades seguides perdent devant de la seva afició.
Cronologia dels gols:
Gol At. Masnou 0-1; a rematada de cap de Mista
Gol Cabrils 1-1 (a rematada de Couto, després d’un refús del porter)
Gol At. Masnou (gol després d’un error defensiu al rebutjar una pilota malament)
Gol At. Masnou (contraatac definit per tota l’esquadra)
Gol Cabrils (gol de penalti després d’una internada a l’area de Melendo)
El control de la pilota per part dels dos equips, i les jugades de perill per a tots dos conjunts durant la primera part; fins i tot un domini una mica més clar del At Masnou al començament i poc a poc, després del gol del Cabrils, un domini una mica més decantat cap als locals.
A la segona part inclús més ocasions del Cabrils però ninguna aprofitada (per variar). Mentre els locals desaprofitaven les ocasions, els vistants mataven el match en dos ocasions aïllades: un contraatac amb molt bona definició i una clamorosa errada defensiva dels locals. Un At.Masnou ben posicionat que va trobar en la figura del seu mitja punta, conegut com a “Mista”(per la seva similitud física a l’actual jugador del Depor), l’heroi del partit. El jove jugador del At. Masnou va aconseguir un hattrick que va servir per emportar-se, per la mínima, els tres punts del Municipal de Cabrils.
Important victòria dels visitants i fatal derrota per als locals, que comptaven els partits a casa amb victòries però que ja porten 2 jornades seguides perdent devant de la seva afició.
Cronologia dels gols:
Gol At. Masnou 0-1; a rematada de cap de Mista
Gol Cabrils 1-1 (a rematada de Couto, després d’un refús del porter)
Gol At. Masnou (gol després d’un error defensiu al rebutjar una pilota malament)
Gol At. Masnou (contraatac definit per tota l’esquadra)
Gol Cabrils (gol de penalti després d’una internada a l’area de Melendo)
dilluns, 23 de novembre del 2009
Crònica del UD Cirera 2 – 3 CE.Cabrils 11ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional
VICTÒRIA ÉPICA AL MINUT 93!
(Municipal de Cirera, Mataró, diumenge dia 22 de novembre del 2009)
El passat diumenge el CE Cabrils va sortir a per totes al camp del Cirera. Aquell partit ho tenia tot: camp renovat i possibilitat de jugar un bon futbol, equip rival molt complicat, partit a domicili i, finalment, partit posterior a un de perdut a casa. Tots aquests alicients eren pocs per alimentar el perquè de guanyar aquest partit. El factor motivació va anar acompanyat de l'equip des de l'escalfament fins al minut 94.
El renovat camp del Cirera oferia unes inmillorables condicions per jugar al futbol. Un terreny de joc amplíssim i dotat d'una gespa artificial d'última generació capaç d'emular a la gespa natural a la perfecció. L'equip però que es trobav
a davant seu el CE Cabrils no era gens fàcil, és més molta gent és de la opinió de veure el camp del Cirera com a un dels més difícils. Aquest any, tot i la remodelació de les instal·lacions, el seu perfil de joc no ha canviat gens(possiblement per aquest motiu és difícil guanyar-hi) i segueixen utilizant una tàctica de joc molt directe i d'una defensa fèrrea i molt dura. Amb algunes noves incorporacions(jugadors procedents de categories superiors) els locals es presentaven aquesta temporada com a clars favorits per estar a la zona alta de la taula classificatòria. Tot i això, els cabrilencs van sortir al terreny de joc molt endollats i en pocs minuts es va fer allò que tant costa: posar-se per davant en el marcador. Una jugada ràpida per banda d'Enric Illa va acabar amb una forta centrada que Abel va sapiguer aprofitar per marcar, amb un toc suau i creuat, el 0-1. 
D'aquesta manera desapareixien els fantasmes dels errors en atac i s'era optimista de cara a puntuar, per fi, a fora de casa.
Encara que les coses no podien ser tant fantàstiques. Pocs minuts després, encara a la primera part, una bona centrada de l'extrem esquerra del Cirera va ser rematada, a la perfecció, pel número 9 dels locals. Aquest dorsal, el 9, era el que duia l'exjugador del Vilassar de Dalt, "Deme".
S'acabava, doncs, una primera part en què més el Cabrils que no pas el Cirera es mereixa estar per davant en el marcador. L'electrònic però, senyalava un empat que era el reflexe de l'efectivitat dels locals i la poca precisió arbitral, ja que l'àrbitre, tant a la primera part com a la segona, va prendre unes decisions dignes d'una sanció exemplar per part del comité d'arbitratge de la federació. La veritat és que és una pena veure com un àrbit es veu tant presionat en els camps díficils d'una categoria com la 2a regional, però el pitjor de tot és que això ho paguin els equips més honestos i respectuosos de la categoria, com va ser en aquest cas el Cabrils.
La segona part va ser més del mateix. Un bon joc del Cabrils amb algunes arribades perilloses de Sofi, Rosas i Regol. Però totes elles sense cap mena de premi. El Cirera en canvi es dedicava al qué molts equips d'aquesta categoria fan: contraatacar. No és gens criticable, al revés. Ja que podríem dir que la tàctica dels locals va funcionar fins al minut 80. Abans d'aquest minut els visitants van aprofitar que un jugador visitant(Aleix Palacios) es trobava estés al terreny de joc per marcar amb un ràpid contraatac, i obviant la presència d'un jugador clarament agredit i demanant assistència al terra. Era, doncs, el 2-1. El Cabrils es podria haver enfonsat, ja que portant el pes del partit rebre un gol d'aquesta mena i quan només queden 10minuts és bastant fotut.
Tot i això, els visitants es van aferrar a la èpica i van aconseguir remontar el match a base de insistir i insistir. Sí, sí, remontar el match. Amb gols de Sofi(abans de ser expulsat per l'honest arbitre del partit) i Tifa. Finalment doncs, 2-3.
El Cabrils va saltar al terreny de joc amb una clara paraula en ment: victòria. I això és el que es va emportar després de tant de temps sense fer-ho a domicili: una alegria inmensa i un grau de motivació indispensable per anar, només, endavant.
GOLS: Abel, Sofi, Tifa
DCC
dimecres, 18 de novembre del 2009
Crònica del CE.Cabrils 0 – 1 CF Calella 10ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional
PRIMERS PUNTS PERDUTS A CASA
(Municipal de Cabrils, dissabte 14 de novembre del 2009)
Un contraatac i un bon posicionament en el terreny de joc. Aquestes van ser les claus de la victòria, in extremis, del Calella.
El partit va estar força igualat en la seva totalitat. Com sempre, el Cabrils intentant jugar la pilota des de darrera però en aquest cas amb la dificultat afegida de tenir al davant un rival que presionava amb molta intensitat tant a les sortides de laterals com a línia de mitjos. Per tant i veient que a la inversa succeïa el mateix, el match va ser molt trabat al mig del camp i les ocasions només arribaven a través de jugades molt ràpides de contraatac i pèrdues de pilota d'ambdos equips.
Aprofitar les ocasions
Aquest últim aspecte, la pèrdua de pilotes, podria haver estat clau si el Cabrils ho hagués volgut però no va ser el cas. Els cabrilencs es van trobar amb dues o tres errades de la defensa del Calella i no van aprofitar cap de les ocasions. Novament, doncs, falta de gol.
Guanyar fora
El Calella es va emportar tres punts que podríem considerar com a molt importants, ja que el camp del Cabrils aquest any era un fortí on cap equip havia aconseguit esgarrapar algun punt. Aquest exemple de victòria a domicili és amb el que ha de quedar-se el Cabrils, ja que els Cabrilencs han pogut observar en primera persona com es poden aconseguir tres valiosos punts fora de casa i sense res de l'altre món. Simplement s'ha de tenir fe en aconseguir els tres punts, simplement s'ha de tenir en ment la paraula victòria, només val tornar a casa amb aquella paraula: victòria. D'aquesta manera, i acompanyant el partit amb força i efectivitat golejadora, serà com es podran començar a guanyar partits com el que va guanyar, el passat dissabte, l'equip calellenc. Només cal veure com equips com el Pomar i el Sant Pol, sense fer res, guanyen els seus respectius partits a domicili(contra At.Masnou i Premianense) per un ranci, però efectiu, 0-1. La qüestió és sumar.
som-hi cabrils!
DCC.
(Municipal de Cabrils, dissabte 14 de novembre del 2009)
Un contraatac i un bon posicionament en el terreny de joc. Aquestes van ser les claus de la victòria, in extremis, del Calella.
El partit va estar força igualat en la seva totalitat. Com sempre, el Cabrils intentant jugar la pilota des de darrera però en aquest cas amb la dificultat afegida de tenir al davant un rival que presionava amb molta intensitat tant a les sortides de laterals com a línia de mitjos. Per tant i veient que a la inversa succeïa el mateix, el match va ser molt trabat al mig del camp i les ocasions només arribaven a través de jugades molt ràpides de contraatac i pèrdues de pilota d'ambdos equips.
Aprofitar les ocasions
Aquest últim aspecte, la pèrdua de pilotes, podria haver estat clau si el Cabrils ho hagués volgut però no va ser el cas. Els cabrilencs es van trobar amb dues o tres errades de la defensa del Calella i no van aprofitar cap de les ocasions. Novament, doncs, falta de gol.
Guanyar fora
El Calella es va emportar tres punts que podríem considerar com a molt importants, ja que el camp del Cabrils aquest any era un fortí on cap equip havia aconseguit esgarrapar algun punt. Aquest exemple de victòria a domicili és amb el que ha de quedar-se el Cabrils, ja que els Cabrilencs han pogut observar en primera persona com es poden aconseguir tres valiosos punts fora de casa i sense res de l'altre món. Simplement s'ha de tenir fe en aconseguir els tres punts, simplement s'ha de tenir en ment la paraula victòria, només val tornar a casa amb aquella paraula: victòria. D'aquesta manera, i acompanyant el partit amb força i efectivitat golejadora, serà com es podran començar a guanyar partits com el que va guanyar, el passat dissabte, l'equip calellenc. Només cal veure com equips com el Pomar i el Sant Pol, sense fer res, guanyen els seus respectius partits a domicili(contra At.Masnou i Premianense) per un ranci, però efectiu, 0-1. La qüestió és sumar.
som-hi cabrils!
DCC.
Crònica del Sant Pol de Mar 0 – 0 CE Cabrils. 9ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional
(Municipal de Sant Pol de Mar, diumenge dia 7 de novembre del 2009)
PARTIT SUSPÉS
Aquesta crònica no es donarà per acabada amb aquest text ja que el partit es va suspendre tot just quan portàvem 66 minuts jugats( 66 minuts durant els quals, cal recalcar, el Cabrils va exhibir un nivell de futbol boníssim en què l'únic retret va ser la falta de finalització davant la porteria contrària)
La causa d'aquest final precipitat va ser el fatal encontre entre el porter local i el jugador del Cabrils Christian Llorente. Diem fatal encontre perquè el xoc, cap contra cap dels dos jugadors, va tenir unes conseqüències, en primera instància, desastroses: el jugador del Cabrils, després de saltar de cap per rematar una centrada molt perillosa, va impactar la part temporal-parietal del seu crani amb una part més aviat semi frontal del cap del porter. La zona temporal és més dèbil que la frontal y la parietal y el jugador visitant va caure fulminat al terra. En primera instància, els primers 2-3 minuts, els efectes del xoc van derivar en un estat d' inconsciència que podia ocasionar un nivell de respiració molt dèbil i dificultós. Tot i això, el pitjor de tot encara estava per arribar. I és que quan semblava estar una mica estabilitzat, dins de la incertesa del seu estat ell seguia respirant, va patir parada cardeorespiratòria. A partir d'aquí poc més a explicar. Els massatges i intervencions del Dr. Carcoler i l'entrenador Albert Sànchez van ser claus per mantenir l'espurna de vida del Christian, una espurna a la que tots intentàvem, en aquells moments, protegir i a la que li volíem transmetre la major de les energies possibles per sortir endevant. L'ambulància va trigar aproximadament 20minuts en arribar i per sort per aquell llavors el Christian ja havia recuperat un nivell de consiència que ens donava aquella tranquilitat que tant necessitàvem tots els presents en aquell camp.
El mateix dia el Christian va ser sotmés a un Tac: tot bé!
Des d'aquí, i en nom de tot l' equip, esperem que es recuperi el més aviat possible i que torni als camps de futbol quan abans millor, perquè la seva presència de ben segur que ens ajudarà a superar el mal tràngol passat a Sant Pol.
Millora't Christian!
CE. CABRILS.
PARTIT SUSPÉS
Aquesta crònica no es donarà per acabada amb aquest text ja que el partit es va suspendre tot just quan portàvem 66 minuts jugats( 66 minuts durant els quals, cal recalcar, el Cabrils va exhibir un nivell de futbol boníssim en què l'únic retret va ser la falta de finalització davant la porteria contrària)
La causa d'aquest final precipitat va ser el fatal encontre entre el porter local i el jugador del Cabrils Christian Llorente. Diem fatal encontre perquè el xoc, cap contra cap dels dos jugadors, va tenir unes conseqüències, en primera instància, desastroses: el jugador del Cabrils, després de saltar de cap per rematar una centrada molt perillosa, va impactar la part temporal-parietal del seu crani amb una part més aviat semi frontal del cap del porter. La zona temporal és més dèbil que la frontal y la parietal y el jugador visitant va caure fulminat al terra. En primera instància, els primers 2-3 minuts, els efectes del xoc van derivar en un estat d' inconsciència que podia ocasionar un nivell de respiració molt dèbil i dificultós. Tot i això, el pitjor de tot encara estava per arribar. I és que quan semblava estar una mica estabilitzat, dins de la incertesa del seu estat ell seguia respirant, va patir parada cardeorespiratòria. A partir d'aquí poc més a explicar. Els massatges i intervencions del Dr. Carcoler i l'entrenador Albert Sànchez van ser claus per mantenir l'espurna de vida del Christian, una espurna a la que tots intentàvem, en aquells moments, protegir i a la que li volíem transmetre la major de les energies possibles per sortir endevant. L'ambulància va trigar aproximadament 20minuts en arribar i per sort per aquell llavors el Christian ja havia recuperat un nivell de consiència que ens donava aquella tranquilitat que tant necessitàvem tots els presents en aquell camp.
El mateix dia el Christian va ser sotmés a un Tac: tot bé!
Des d'aquí, i en nom de tot l' equip, esperem que es recuperi el més aviat possible i que torni als camps de futbol quan abans millor, perquè la seva presència de ben segur que ens ajudarà a superar el mal tràngol passat a Sant Pol.
Millora't Christian!
CE. CABRILS.
dimecres, 4 de novembre del 2009
Crònica del CE.Cabrils 11 – 1 UD.Cerdanyola M. 8ª Jornada del gr.4 de la 2ª divisió Regional
LOCALS, INVICTES I GOLEJADORS
(Dissabte dia 31 d’octubre del 2009, Municipal de Cabrils)
El Cerdanyola visitava el camp del Cabrils sense gaire expectatives, doncs per ells aquest està essent un any molt difícil. Tot i això cal reconèixer el mèrit dels seus jugadors pel fet de jugar en les condicions en què estan jugant i seguir, amb el cap ben alt, mirant endavant i intentant treure algun resultat positiu durant la temporada.
El partit es va basar en una contínua possessió de pilota dels locals i una constant pluja d’ocasions dels mateixos. El Cerdanyola va començar defensant-se com podia però a mida que el Cabrils va anar observant les mancances defensives dels visitants va intentar explotar el seu joc amb moltes pilotes llargues i a l’espai. D’aquesta manera van arribar els dos primers gols del Cabrils(2-0) aconseguits per Tifa. Enmig de la conservació, els cabrilencs van rebre una falta que va ser aprofitada, novament i com ja ve essent una tradició, per David Rosas (3-0). D’aquesta manera, i després d’haver fallat unes 5 o 6 ocasions de gol, els jugadors marxaven al descans amb un 3-0 al marcador.
La segona part s’encarava amb la necessitat de millorar en el joc i no perdonar el mateix nombre d’ocasions fallades en el primer temps. Durant el transcurs de la segona meitat el Cabrils va gaudir de moltíssimes ocasions i en va materialitzar fins a 8. Cal comentar que, enmig d’aquestes, el Cerdanyola va aprofitar un error defensiu dels locals per marcar el gol de l’honor, un premi que si més no els hi va fer certa il·lusió a alguns jugadors visitants.
Un partit, doncs, del que destaquem un marcador històric, ja que hauríem de recórrer a estadístiques per comprovar si el CE Cabrils ha guanyat en alguna ocasió per 10 o més gols. Un resultat que fa que el Cabrils segueixi guanyant tots els partits com a locals i ho faci marcant força gols. Per tant el camp del Cabrils es perfila com un dels camps més difícils per puntuar; un aspecte més que positiu que no ha de tapar la necessitat d’obtenir punts a fora de casa. El pròxim repte: Sant Pol de Mar.
GOLS: Tifa(3), Toti(2), Rosas(2), Borja (2), Illa, D. Casany. (informació no oficial)
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
