Ni l'àrbitre, ni el rival, ni el camp de sorra; res va poder amb un Cabrils que
haurà de validar aquesta victòria a domicili la setmana vinent contra la Juve.
(Municipal de Canet de Mar, dissabte 20 de febrer del 2010)
Un partit complicat
Un Cabrils tot terreny va demostrar al Municipal de Canet de Mar que té la capacitat de treure endevant situacions força complicades jugant en camp contrari. I és que les condicions en que es va desenvolupar el partit van ser de les més adversàries de tota la temporada. Aquesta dificultat no venia donada pel rival, un Canet lluitador però amb poca fe, ni pel terreny de joc, un dels últims camps de sorra existents en la categoria, sinó per una actuació arbitral, simplement, desastrosa. Van ser molts els detalls que van perjudicar a l'equip visitant, però el moment clau que va posar coll amunt el match va ser el de l'expulsió del capità del Cabrils, Christian Llorente. Aquesta expulsió va ser conseqüència de les queixes del capità després d'un error (més d'un) clamoròs de l'arbitre de l'encontre. Tot i això, i malgrat no tenir gaires ocasions de gol, en el minut 45 de la primera part el Cabrils va aconseguir posar-se per davant al marcador després del llançament d'una falta lateral que es va anar tancant i que, després de no ser tocada per ningú, va acabar entrant dins la porteria (0-1).
D'aquesta manera s'arribava a la mitja part, amb les sensacions de que aquell partit, tot i l' expulsió i l'actuació arbitral, mai es podria perdre. I amb aquest convenciment va ser amb el que es van sortir a disputar els darrers 45 minuts, uns minuts durant els quals es va repetir el "recital" - entre cometes perquè en aquest tipus de superfície es díficil desplegar un bon joc- del Cabrils; mantenint el màxim possible la possessió de pilota i situats perfectament sobre el terreny de joc, la qual cosa va permetre que es defensés sense cap tipus de problema el 0-1 durant tota la segona part. El gran treball defensiu, amb una defensa formada per Prieto, Aleix, Mario i Bilal, va ser una de les claus del partit juntament amb la bona col·locació de la resta de companys (tenint en compte que el Cabrils jugava en inferioritat númerica des del minut 35). I aquest sacrifici va ser recompensat amb el gol de la sentència, un remat perfecte del sempre endollat Sofi (0-2).
Tot donat, tot per donar
Així doncs un match d'aquells en què les circumstàncies en que es juga no et permeten guanyar els tres punts amb tranquilitat, ja que fins al minut 85 no arriba el segon gol. Però veient com es va desenvolupar el partit no se li pot demanar gaire més a aquest equip; simplement que segueixin lluitant com fins ara i els resultats positius de ben segur que seran una constant per als cabrilencs. La setmana que ve els homes d'Albert Sánchez no poden fallar a casa contra la Juventus, una badada a casa seria desaprofitar victòries importants com aquesta darrera al complicat camp del Canet de Mar.
GOLS: D.Casany "Casi", Sofi 1.
Casi es pronunciaria com a "s" sonora, hauria de ser Cassi, o aclarir-ho d'alguna altra manera, bona roské!
ResponElimina