El dia "d" a la hora "d"
Era el partit, el lloc, el cap de setmana, el rival i el moment adequat per començar a remontar la situació crítica en que es trobava el CE. Cabrils dins la classificació d'aquest quart grup de la Segona Regional. Així era com s'afrontava novament el partit contra el Molinos, i és que el Cabrils no hi ha dubte que ha sortit a jugar els darrers partits com si d'unes finals es tractessin. El fet és que fins a llavors la sort, sobretot a nivell golejador, no havia estat de cara amb els cabrilencs i aquest darrer partit ha tornat a demostrar que si tot acompanya mínimament aquest equip pot estar ben a dalt.
Domini total
El match va començar ben fort i amb clares ocasions del CE Cabrils. El Molinos semblava respondre robant forces pilotes i creant cert perill en algun contraatac. El fet preocupant i angoixador era que les ocasions dels locals seguien sense entrar. Pero ja se sap que qui la busca l'aconsegueix i possiblement la paciència i la insistència van ser les claus per posar-se per davant en el marcador. Les instruccions de l'entrenador eren ben clares, es pretenia llençar el missatge de "tranquils nois, es veu d'una hora lluny que la pilota acabará entrant". I així va ser, i en una jugada d'estratègia Tifa va aprofitar la seva desmarcada al primer pal per rematar amb molta sutilesa (1-0) una bona centrada executada des la banda esquerra de tres quarts del camp. Aixó sembla que li va donar molta confiança a un equip que, novament i aprofitant la rapidesa del nouvingut Jordi Rodríguez, en pocs minuts semblava donar un cop sobre la taula fent el segon gol després d'un magnífic contraatac (2-0). La primera part però encara havia de deparar una sorpresa més; en aquest cas negativa, ja que va ser el gol del Molinos (2-1) després d'una més que discutida acció d'atac dels mataronins que podrien haver comés falta durant la execució de la jugada. D'aquesta manera s'arribava al descans amb un 2-1 al marcador, just en quan a victòria però injust en quan a nombre de gols per a uns locals que havien gaudit de moltíssimes ocasions.
Més gols
La segona part va ser més del mateix però la bona situació i col·locació de l'equip va permetre evitar qualsevol tipus de sorpresa i això ja és un avenç veien que moltes de les segones parts de l'equip cabrilenc es veient tacades d'imprecisions que permetien als rivals marcar gols am força facilitat. Això no va succeïr sinó que més aviat al contrari i podem dir que la segona part va ser de les millors i més eficaces de la temporada. Al final, amb gols Sofi2 de penal (3-1), de Jordi -que feia el seu segon gol de la tarda- (4-1), i de Casi (5-1) es sentenciava un partit molt complet davant d'una esquadra mataronina que tampoc va presentar gaire resistència.
Yes we can...
Un dels tòpics esportius és apelar a eslogans històrics, i el recentment utilitzat per Obama és el que s'hauria de contagiar al vestidor dels cabrilencs. Un Cabrils que no ha de pensar que el partit es va guanyar perquè davant hi havia el Molinos sinó perquè el Cabrils pot -de fet està obligat a fer-ho- guanyar a qualsevol equip i en qualsevol camp. Només és qüestió de creure en les seves possibilitats i demostrar la seva valia durant els 90 minuts que dura cada partit. I les possibilitats de victòria han de multiplicar-se encara més quan la necessitat de punts és tant important i quan els partits se celebren davant d'una afició que no mereix veure com es perden més punts al Municipal de Cabrils.
Pròxima estació: Canet de Mar.
PD: ànims als múltiples jugadors lesionats! Rosas, Gonzalo, Sergi, Borja, Sergio, Joanal, Abel...
